| Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials – vol. 128/3, f. 1rv |
| Publicació de la fitxa: 2022-05-31
Darrera modificació: 2022-05-31 |
| Bases de dades: | MedCat |
| Fons: | Lluís Cifuentes
Carmel Ferragud |
| Descripció |
| Autor: | Lluís Cifuentes |
| Procedència: | inspecció personal |
| Estat: | completa |
| Tipologia |
| Tipus de document: | Llicència |
| Per unitat productora: | Notarial |
| Matèria |
| Dones – Examen/llicència – Metgessa – Salut/malaltia |
| Llocs / territoris |
| Territoris: | Catalunya (Principat) |
| Localitats: | Barcelona |
| Identificació |
| Localització |
| Arxiu / fons: | Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials |
| Signatura: | vol. 128/3, f. 1rv |
| Òlim: | Antoni d'Illes, caixa 1, manual de 1467-1469 |
| Data i lloc |
| Datació: | expressa |
| Data: | 23 febrer 1467 |
| Lloc: | Barcelona |
| Llengua |
| Català – Llatí |
| Contingut |
| Regest |
| Bernat de Granollacs, com a canceller de l'Estudi d'Arts i Medicina de Barcelona, confirma la llicència per practicar la medicina prèviament atorgada a Antònia, muller del mercader de la mateixa ciutat Pere Espier, per Joan de Vesac, protometge de Joan II, al qui el 1462 les institucions de Catalunya havien retirat l'obediència [inserta: 13/08/1460, Barcelona, notari Joan Bernat]. La llicència és exclusivament per guarir mals d'estómac, aplicar ungüents i administrar beuratges a hidròpics i als que patissin de mal de pedra i d'espasmes. Ara, Granollacs, havent-la examinat novament, li amplia la llicència per tractar les febres, els mals dels pits, la tinya i la sarna, encara que sigui de lepra. Entre els testimonis hi ha el cirurgià Martí Bellit, síndic de l'Estudi. |
| Persones relacionades |
| 1. Bernat de Granollacs (ante 1421 – 1487/1488) - atorgant |
| 2. Antònia (esposa de Pere Espier) (fl. 1460 – 1467) - beneficiari |
| 3. Pere Espier (fl. 1460 – 1467) - esmentat |
| 4. Antoni d' Illes (fl. 1414 – 1469) - notari |
| 5. Joan de Vesac (fl. 1432 – 1462) - atorgant precedent |
| 6. Martí Bellit (fl. 1457 – 1467) - testimoni |
| Text |
| Transcripció: | «Notum sit cunctis quod die lune qua computabatur vicesima tercia mensis ffebroarii anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo sexagesimo septimo, vocato me, Anthonio de Insulis, notario infrascripto, et testibus infrascriptis, magnifficus vir dominus Bernardus de Granullacho, artium et medecine magister, cancellariusque universitatis artistorum et magistrorum cirurgicorumque et medicorum civitatis Barchinone, intus camera domus sue habitacionis sitam prope palacium archiepiscopi Terracone personaliter existens, deliberate et consulte et legitima exhaminacione preheunte laudando primitus et approbando, ratifficando et confirmando quandam cartam sive instrumentum publicum eidem hostensam omniaque et singula in eadem contenta et lacius expressa [huiusm]odi seriey:
“Noverint universi quod die mercuri, terciadecima mensis augusti anno | a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo sexagesimo, apud civitatem Barchinone, in aula Palacii Regii Maioris eiusdem civitatis, vocato me Johanne Bernardi, serenissimi domini regis scriba et notario publico, et testibus infrascriptis, magnifficus vir dominus Johannes de Vesach, magister in medicina, prothomedicus dicti serenissimi domini regis, dixit verbo et exposuit quod ipse examinavit dominam Anthoniam, uxorem Petri Espier, mercatoris Barchinone, et reperit eandem abtam et sufficientem ad sanandum ex infirmitatibus hi[i]s que sequntur, videlicet de mal de ventrell, untar e dar abeuratges per inflats e per mal de pedra e per espasma. Et confestim premissis pro latis et dictis per dictum magnifficum dominum magistrum Johannem de Vesach ut prefertur, dictus dominus Johannes de Vesach requisivit de premissis huiusmodi actum publicum prenominatum, presentibus testibus honorabili Petro Falco, legum doctore assessoremque gubernatoris Cathalonie, Bartholomeo Ledo, receptore peccuniarum dicte gubernationis, ad hec vocatis specialiter et assumptis, et me, dicto notario, qui hec recepi requisitus ut prefertur. Sig + num mei, prenominati Johannis Bernardi, serenissimi domini regis Aragonum scribe regiaque auctoritate notarii publici per totam [terram] et dicionem eiusdem, qui premissis sic ut premittitur agerentur et fierent una cum prenominatis testibus interfui hecque scribi feci et clausi, cum raso et correcto in linea .IIIIª. ter”.
Dixit et verbo exposuit quod, per examinacionem per ipsum noviter factam de dicta domina Anthonia, recepit et invenit eam abilem, expertam et sufficientem sanandi et curandi nedum de infirmitatibus in dicta carta seu instrumento contentis et specifficatis, sed eciam de infirmitatibus sequentibus, videlicet de mal de ffebres, de mal de mamelles, de mal de ronya e gratella, encare que sia en espècia de mallesia. Ideo, licenciam plenissimam et facultatem auctoritatemque et permissum eidem domine Anthonie, tanquam abte, abili, ydonee et sufficienti de dictis malis et infirmitatibus sanandi et curandi, dedit, contulit et concessit pariter et elargivit. De quibus omnibus et singulis supradictis petiit et verbo requisivit dictus magnifficus vir dominus cancellarius continuari et inde dicte domine fieri et tradi unum et plura publica instrumenta per me, dictum et infrascriptum notarium. Acta fuerunt hec Barchinone, sub anno, die, mense et loco predictis, presentibus discreto Martino Bellit, cirurgico sindicoque Studii dicte universitatis, et Paulo Canto, tornerio, civibus Barchinone, pro testibus ad hec vocatis specialiter et assumptis, ac me, dicto et infrascipto notario». |
| Observacions |
| No es conserven protocols del notari i escrivà reial Joan Bernat (però sí pergamins solts a l'AHCB i a l'Arxiu Històric de la BC).
Poc abans, Bernat de Granollacs ja li havia ampliat la llicència, a Barcelona - AHPB - Protocols notarials – vol. 199/13, ff. 2v-3r – Llicència, Notarial – 5 gener 1467. Hem completat el document amb aquest altre. Cardoner (1973: 104) va atribuir per error la confirmació de 1467 a Bernat de Casaldòvol (fl. 1467 – 1526) com a delegat del nou rei Renat d'Anjou, i va confondre (1973: 198) la llicència atorgada per Vesac i l'ampliació de Granollacs. |
| Bibliografia |
| Reproduccions: | Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en color) |
| Citacions: | Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., p. 170 ("muller de Joan Espice") i 198 (n. 180) |
|
