MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

MedCat doc7269 (21 / November / 2024)

Sevilla - Biblioteca Colombina - Manuscritos – 5-2-23, f. 47rb

Publicació de la fitxa: 2021-10-21
Darrera modificació: 2021-10-21
Bases de dades:MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Obra (llibre)
Per unitat productora:Personal/familiar

Matèria

BatxillerColofóFilosofia naturalFísicLlibresMedicina

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Tremp

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Sevilla - Biblioteca Colombina - Manuscritos
Signatura:5-2-23, f. 47rb

Data i lloc

Datació:expressa
Data:13 gener 1338
Lloc:Tremp

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Pere Ramon, mestre en arts i batxiller en medicina, acaba el seu llibre Rosa Philosophiae a Tremp el 13/01/1338, dedicat Arnau de Llordat, bisbe d'Urgell durant el període 1326-1341.
Persones relacionades
1. Pere Ramon (fl. 1338) - autor (d'obres)
2. Arnau de Llordat (m. 1346) - dedicatari (obra)

Text

Transcripció:«Compositus et compilatus fuit liber iste, qui Rosa Philosophie apellatur, a magistro Petro Raymundi, magistro in artibus et bacallario in medicina, in loco de Trempo anno Domini 1338, 13a die mensis januarii» (f. 47rb, colofó).

Observacions

L'obra ocupa els ff. 1r-47r del manuscrit (estudi del ms. i edició del pròleg, on consta la dedicatòria, i d'altres fragments a Perarnau 1998: 545-562). En el foli de guarda inicial de la relligadura del segle XVII del testimoni conservat, una mà d'aquesta època anotà autor, títol i dedicatari («Petri Raymundi Rosae Philosophiae ad Arnaldum, Episcopum Urgellensem»). Aquest manuscrit és una còpia efectuada per un estudiant de Balaguer el 1490 («Et presens scriptura fuit scripta per manum Jacobi Herla, studentis Balagarii. Et finita 14 die septembris anno a nativitate Domini 1490», f. 47rb). És un factici amb textos escolars de filosofia i gramàtica, que ja eren reunits quan Hernando Colón (1488 – 1539) el comprà als encants de Barcelona el 1536. Al final té anotacions econòmiques de pobles de prop de Lleida (Maldà, Belianes i Arbeca).
Un Jaume d'Erla fou autor de la Doctrina com los pares deuen criar los fils, axí al servey de Déu com a honor del món (Barcelona, Nicolau Spindeler, c. 1503-1506, a BITECA manid 2653 ). Era prevere beneficiat a Santa Maria del Mar i prior de l'hospital de la Santa Creu de Barcelona el 1514 (Arxiu Històric de la BC, perg. 85 ).

Bibliografia

Edicions:Álvarez Márquez (1995), "Catálogo de los colofones de la ...", pp. 295-296, núm. 45
Perarnau i Espelt (1998), "Nous autors i textos catalans ...", p. 548
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).