MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

MedCat doc668 (21 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials – vol. 199/13, ff. 2v-3r

Publicació de la fitxa: 2022-05-31
Darrera modificació: 2022-05-31
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes
Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes; Carmel Ferragud
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Llicència
Per unitat productora:Notarial

Matèria

DonesExamen/llicènciaMedicamentsMetgessaSalut/malaltia

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Històric de Protocols de Barcelona - Protocols notarials
Signatura:vol. 199/13, ff. 2v-3r
Òlim:Bartomeu del Bosc (major), llig. 4, manual 16, 1466-1467

Data i lloc

Datació:expressa
Data:5 gener 1467
Lloc:Barcelona

Llengua

Català – Llatí

Contingut

Regest

Bernat de Granollacs, com a canceller de l'Estudi d'Arts i Medicina de Barcelona, confirma la llicència per practicar la medicina prèviament atorgada a Antònia, muller del mercader de la mateixa ciutat Pere Espier, per Joan de Vesac, protometge de Joan II, al qui el 1462 les institucions de Catalunya havien retirat l'obediència [inserta: 13/08/1460, Barcelona, notari Joan Bernat]. La llicència és exclusivament per guarir mals d'estómac, aplicar ungüents i administrar beuratges a hidròpics i als que patissin de mal de pedra i d'espasmes. Ara, Granollacs, considerant que és ja gran i molt experimentada, li amplia la llicència per poder tractar l'enfit dels infants petits i administrar diversos xarops i ungüents per a la tos, la inflamació del ventre, problemes del fetge i la febre pestilencial. Entre els testimonis hi ha el cirurgià Martí Bellit, síndic de l'Estudi.
Persones relacionades
1. Bernat de Granollacs (ante 1421 – 1487/1488) - atorgant
2. Antònia (esposa de Pere Espier) (fl. 1460 – 1467) - beneficiari
3. Pere Espier (fl. 1460 – 1467) - esmentat
4. Bartomeu del Bosc (major) (fl. 1451 – 1473) - notari
5. Joan de Vesac (fl. 1432 – 1462) - atorgant precedent
6. Martí Bellit (fl. 1457 – 1467) - testimoni

Text

Transcripció:«In Dei nomine, pateat universis quod anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo sexagesimo septimo, die vero lune quinta januarii intitulata, vocato me, notario et testibus insfrascriptis, magnificus vir dominus Bernardus de Granollacho, artium et medecine magister, cancellariusque universitatis artistarum et magistrorum [cirurgicorumque et medicorum] civitatis Barchinone, intus domum sue habitacionis sitam prope palacium archiepiscopi Terracone personaliter existens, deliberate et consulte et legitima examinacione preheunte laudando primitus et approbando, ratifficando et confirmando quandam cartam eidem hostensam auctenticam et tabellionatam omniaque et singula in eadem contenta lacius et expressa huiusmodi seriei:

“Noverint universi quod die mercuri, terciodecimo [sic] mensis augusti anno a Nativitate Domini millesimo quadringentesimo sexagesimo, apud civitatem Barchinone, et in aula maiori Palacii Regii Maioris eiusdem civitatis, vocato me, Johanne Bernardi, serenissimi domini regis scriba et notario publico, et testibus infrascriptis, magnifficus vir dominus Johannes de Vesach, magister in medicina, prothomedicus dicti serenissimi domini regis, dixit verbo et exposuit quod ipse examinavit dominam Anthoniam, uxorem Petri Spier, mercatoris Barchinone, et reperit eandem abtam et sufficientem ad sanandum ex infirmitatibus hiis que sequntur, videlicet per mall de ventrell, untar e dar abeuratges per inflats e per mal de pedra e per spasma. Et confestim premissis pro latis et dictis per dictum magnifficum dominum magistrum Johannem de Vesach ut prefertur, dictus dominus Johannes de Vesach requisivit de premissis huiusmodi actum publicum prenominatum, presentibus testibus honorabili Petro Falco, legum doctore assessoremque gubernatoris Cathalonie, Bartholomeo Lado, receptore peccuniarum dicte gubernationis, ad hec vocatis specialiter et assumptis, et me, dicto notario, qui hec recipi requisitus ut prefertur. Sig + num mei, prenominati Johannis Bernardi, serenissimi domini regis Aragonum scribe regiaque auctoritate notarii publici per totam terram et dicionem eiusdem, qui premissis sic ut premittitur agerentur et fierent una cum prenominatis testibus interfui hecque scribi feci et clausi, cum raso et correcto in linea .IIIIª. ter”.

Eciam comperta maiori sufficiencia et abilitate dicte domine Antonie, que admodum per continuatum exercicium eius et experienciam crevit et una cum etate aucta est, eidem domine Antonie, ultra contenta in preinserta carta et sine aliquo ipsius preiudicio, utendi et exercendi, praticandi et continuandi in pueris parvis pro anfito parum de ciropi de cortiçe cica pro tussi, ciropo vioraseo e ciropo et capilli veneris simplici pro inflacione ventris, unguento agripe et unguento vialtee pro grocicie et opilacione osplenis, unguento atarnite parvo et dialtee pro febre pestilenciali sine tussi, ciropo assatriotarum citri cum aqua claussa fontis bene decocta, licenciam plenissimam et facultatem auctoritatemque et permissum eidem [domine Anthonie], tanquam abte, abili, ydonee et sufficienti [de dictis malis et infirmitatibus sanandi et curandi], dedit, contulit et concessit pariter et elargitus est. De quibus omnibus et singulis supradictis petiit et [verbo] requisivit iamdictus magnificus vir dominus cancellarius que dicta domina Antonia continuari et inde sibi et suis fieri et tradi unum et plura publica instrumenta per me, dictum et infrascriptum notarium. Acta fuerunt hec Barchinone, sub anno, die, mense et loco prefatis, presentibus discreto Martino Bellit, cirurgico sindicoque Studii dicte universitatis, et Johanne Clapers, scriptore, habitatore Barchinone, pro testibus ad hec vocatis specialiter et assumptis, ac me, Bartholomeo del Bosch, notario infrascripto».

Observacions

No es conserven protocols del notari i escrivà reial Joan Bernat (però sí pergamins solts a l'AHCB i a l'Arxiu Històric de la BC).
Poc més tard, Bernat de Granollacs encara li amplià més la llicència, a Barcelona - AHPB - Protocols notarials – vol. 128/3, f. 1rv – Llicència, Notarial – 23 febrer 1467. Hem completat el document amb aquest altre. Cardoner (1973: 104) va atribuir per error la confirmació de 1467 a Bernat de Casaldòvol (fl. 1467 – 1526) com a delegat del nou rei Renat d'Anjou.

Bibliografia

Reproduccions:Arxiu de Sciència.cat (reprod. digital en color)
Citacions:Cardoner i Planas (1973), Història de la medicina a la ..., pp. 77, 87 (n. 36), 104 ("confirmada el 1467 per Bernat de Casaldòvol"), 114 i 123 (n. 159)
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).