MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

MedCat doc6145 (21 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 2190, ff. 15v-16v

Publicació de la fitxa: 2021-01-03
Darrera modificació: 2021-01-03
Bases de dades:MedCat
Fons:Gemma Escribà

Descripció

Autor:Gemma Escribà Bonastre
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Concessió
Per unitat productora:Reial

Matèria

Apotecari/especierExamen/llicènciaFarmacologiaFísicJueusMedicinaMetge (minories)OrdinacionsPacientReceptaRoda (rodella)Salut/malaltiaVestits

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Girona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 2190, ff. 15v-16v

Data i lloc

Datació:expressa
Data:8 juny 1397
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Martí I, a instància de l'aljama dels jueus de Girona, suspèn parcialment l'efecte, a l'esmentada aljama, de les ordinacions donades per la reina Maria de Luna durant la seva absència a Sicília (insertes: 14/04/1397, Barcelona) que regulen la segregació de jueus i cristians a Catalunya a fi de promoure la conversió dels primers al cristianisme i assegurar la nova fe dels conversos. Aquestes ordinacions reglamentaven (1) la indumentària dels jueus, obligant-los a portar per damunt un vestit llarg i de color fosc, amb caperó llarg i ample del mateix color i cogulla ampla i més petita, sobre el qual vestit havien de dur la rodella, a la part superior esquerra, d'un pam de diàmetre, la meitat vermella i l'altra meitat groga, tal com feien els jueus que entraven o vivien a Barcelona, sota pena de perdre els vestits diferents d'aquests que portessin i multa de 10 ll b.; (2) la humiliació dels jueus davant l'exhibició dels símbols cristians, obligant-los a no ser al carrer i a amagar-se durant les processons religioses cristianes en les quals s'exhibís el cos de Crist i la creu, i si eren al carrer havien d'abaixar la mirada o bé agenollar-se, forçant-los a fer-ho, si calgués, a bastonades (però amb bastons de fusta i no de ferro) i multa de 10 ll b.; i (3) l'exercici de la medicina i de l'apotecaria, prohibint als metges jueus d'atendre pacients cristians, si no era en col·laboració amb un metge cristià, i als apotecaris cristians d'acceptar receptes de metges jueus, i en cap cas elaborar-ne medicaments líquids (electuaris, col·liris o xarops), sota pena de perdre la llicència d'exercir, els metges, i multa de 10 ll b., uns i altres. De la suspensió se n'exceptuen l'obligació de dur la rodella, però se'n prescriu la petita, com es feia abans d'aquestes ordinacions, i l'obligació d'amagar-se durant l'exhibició del cos de Crist o de la creu en processó, com abans també, però sense penes corporals i rebaixant les multes, en tots els casos, a 20 ss b. (1 ll b.). En l'exposició de motius de les ordinacions de la reina Maria s'empra una metàfora mèdica, al·ludint al contagi dels sans pels malalts, i una altra de fructícola («ne sani morbido contagio efficiantur infirmi nec poma recencia posita juxta putrida ex coherencia putrefiant»). També es parla metafòricament dels medicaments llíquids, relacionant-los amb la sang dels cristians que els jueus anhelarien, en la introducció del punt (3) («quia dicti judei perfidi velut inimici sitiunt christianorum sanguinem et ipsis christianis periculosum est a judeis medicis in eorum infirmitatibus benefficium assumere medicine»).
Persones relacionades
1. Martí I l'Humà (1356 – 1410) - atorgant
2. Maria de Luna (1357 – 1406) - atorgant precedent

Text

Transcripció:«[...] [3] Ulterius, quia dicti judei perfidi velut inimici sitiunt christianorum sanguinem et ipsis christianis periculosum est a judeis medicis in eorum infirmitatibus benefficium assumere medicine, ordinamus et statuimus quod aliquis judeus utens arte medicine in aliqua christiani infirmitate suum medicine non audeat officium exercere, nisi in ipsa cura intervenerit alius medicus christianus, sub pena prvacionis dicti officii et decem librarum barchin., quodque nullus apothecarius ab eis recipiat receptam aliquam nec ex ea letovarium, collirium audeant facere, vel xiropum, sub pena consimili dictarum .X. librarum [...]» (transcripció de Baer 1929-1936: I, 733-734).

Observacions

Vegeu una suspensió semblant per a l'aljama de Perpinyà a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2210, ff. 24r-25r – Concessió, Reial – 7 agost 1397.
Publicació del reglament modificat a íbid., f. 31v (Baer 1929-1936: I, 734). Una protesta del representant de la ciutat de Tortosa davant del batlle, perquè havia publicat decrets del rei favorables als moriscos i als jueus, de l'any 1397, a l'Arxiu Històric de Tortosa (Rius) (íbid.).
Les ordinacions originals són registrades a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2346, ff. 106r-107r – Ordinació, Reial – 14 abril 1397.

Bibliografia

Edicions:Baer (1929-1936), Die Juden im christlichen Spanien ..., vol. 1, pp. 732-734, doc. 464
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).