MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

doc610 (23 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – Pendent

Publicació de la fitxa: 2018-11-14
Darrera modificació: 2023-12-07
Bases de dades:Arnau

Descripció

Autor:Jordi Bossoms
Procedència:bibliografia

Tipologia

Tipus de document:Lletra
Per unitat productora:Eclesiàstic

Matèria

BisbeCardenalFísicMestrePapaProfetismeReiReligió

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II
Signatura:Pendent

Data i lloc

Datació:expressa
Data:25 octubre 1310
Lloc:Avinyó [Avignon]

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

El cardenal Joan Mincio de Murrovalle, bisbe de Porto, havent rebut les cartes del rei Jaume II adreçades al papa, manifesta al monarca que les farà arribar al summe pontífex per mitjà del cardenal d'Òstia i li fa saber que, tenint el papa molta ocupació en nombrosos i ardus afers potser no podrà donar satisfacció al monarca, com ho mereix la seva dignitat reial, llegint les seves cartes en consistori per desmentir les declaracions fetes pel mentider i fantasiós mestre Arnau de Vilanova davant el papa i els cardenals contra la fama del rei Jaume i del seu germà, el rei Frederic. Per això, el cardenal de Porto aconsella i recomana a Jaume II que no trigui a enviar al col·legi de cardenals una carta semblant a la que ha enviat al papa Climent V i que faci també el mateix el rei Frederic. Ara bé, cal que això sigui fet amb tota la discreció evitant absolutament de revelar, tant als cardenals com al rei de Sicília, la identitat del cardenal que li ha donat aquest consell.
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 283, doc. 220
Persones relacionades
1. Giovanni Mincio da Murrovalle (m. 1312) - remitent
2. Jaume II el Just (1267 – 1327) - destinatari
3. Climent V (1264 – 1314) - esmentat
4. Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311) - esmentat
5. Frederic III de Trinàcria (Sicília) (1272 – 1337) - esmentat
6. Robert I de Nàpols (1277 – 1343) - esmentat

Text

Transcripció:«Regie vestre serenitatis litteris cum debita reverencia et mentali iocunditate receptis, quare in loco, ubi dominus noster summus pontifex morabatur, non eramus presentes, fecimus per reverendum patrem dominum Ostiensem, amicum nostrum, operam dari sollicitam quod vestre littere, quas eidem domino nostro misistis, illi fideliter traderentur, prout lator presentium vobis poterit enarrare.
Verum, inclite domine, quare idem dominus noster propter ardua et innumera, quibus occupatur, negocia, prefatas litteras vestras sibi directas et earum tenorem, sicut vestro honori expedit et vos sapienter petistis, oblivisci faciliter, posset facere legi in consistorio dominorum cardinalium, coram quibus per mendosum et phantasticum illum magistrum Arnaldum verba illa famam vestram et vestri germani domini Frederici Regis non mediocriter denigrantia promulgata fuerunt et in scriptis tradita domino prelibato, consulimus bona fide et, quantum possumus, pro zelo preclari vestri nominis et honoris affectuose rogamus quatenus, non obstantibus predictis litteris domino nostro directis, alias eiusdem tenoris toti collegio dominorum cardinaalium scribere non tardetis, in quibus mentio fiat quomodo alias ipsi domino nostro scripsistis super hoc. Et hoc idem consulimus quod procuretis fieri et scribi per fratrem vestrum dominum Fredericum.
Neque enim decet nec tutum esset tantos ac tales principes, in hiis presertim, que ad fidem pertinent, negligere famam suam et impositam sibi mendaciter et tam notorie maculam pro viribus non delere. Porro si dicto dominorum cardinalium collegio et germano vestro, quod simile faciat, decreveritis scribere, ut putamus, nomen nostrum, et quod vobis ista revelaverimus, placeat in mittendis litteris subticere. Potestis autem in generali dicere quomodo per quendam de cardinalibus amicum vestrum et bone fame vestre ac nominis zelatorem talia ad vestram audientiam sunt delata.
Datum Avinione die XXv Octobris.»
Extret d'Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 283, doc. 220
Llibres
Arnau de Vilanova, Interpretatio de visionibus in somniis dominorum Iacobi secundi regis Aragonum et Friderici tertii regis Siciliae eius fratris
Arnau de Vilanova, Raonament d'Avinyó

Bibliografia

Edicions:Finke (1908-1922), Acta Aragonensia: Quellen zur ..., II, pàg. 896-897, doc. 572
Citacions:Alanyà (2022), Diplomatarium Arnaldi de ..., pàg. 283, doc. 220
Alanyà i Roig (2011-2013), "Diplomatari de mestre Arnau de ...", pàg. 148, doc. 198
Martí de Barcelona (1935), "Regesta de documents arnaldians ...", pàg. 294, doc. 146
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).