| Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 2346, ff. 106r-107r |
| Publicació de la fitxa: 2021-01-03 Darrera modificació: 2021-01-03 |
| Bases de dades: | MedCat |
| Fons: | Gemma Escribà |
| Descripció |
| Autor: | Gemma Escribà Bonastre |
| Procedència: | inspecció personal |
| Estat: | parcial |
| Tipologia |
| Tipus de document: | Ordinació |
| Per unitat productora: | Reial |
| Matèria |
| Apotecari/especier – Examen/llicència – Farmacologia – Físic – Jueus – Medicina – Metge (minories) – Ordinacions – Pacient – Recepta – Roda (rodella) – Salut/malaltia – Vestits |
| Llocs / territoris |
| Territoris: | Catalunya (Principat) |
| Identificació |
| Localització |
| Arxiu / fons: | Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres |
| Signatura: | reg. 2346, ff. 106r-107r |
| Data i lloc |
| Datació: | expressa |
| Data: | 14 abril 1397 |
| Lloc: | Barcelona |
| Llengua |
| Llatí |
| Contingut |
| Regest |
| La reina Maria de Luna, esposa de Martí l'Humà i lloctinent general durant l'estada del seu marit a Sicília, estableix unes ordinacions que regulen la segregació de jueus i cristians a Catalunya a fi de promoure la conversió dels primers al cristianisme i assegurar la nova fe dels conversos. Aquestes ordinacions reglamenten (1) la indumentària dels jueus, obligant-los a portar per damunt un vestit llarg i de color fosc, amb caperó llarg i ample del mateix color i cogulla ampla i més petita, sobre el qual vestit havien de dur la rodella, a la part superior esquerra, d'un pam de diàmetre, la meitat vermella i l'altra meitat groga, tal com fan els jueus que entren o viuen a Barcelona, sota pena de perdre els vestits diferents d'aquests que portessin i multa de 10 ll b.; (2) la humiliació dels jueus davant l'exhibició dels símbols cristians, obligant-los a no ser al carrer i a amagar-se durant les processons religioses cristianes en les quals s'exhibís el cos de Crist i la creu, i si són al carrer han d'abaixar la mirada o bé agenollar-se, forçant-los a fer-ho, si calgués, a bastonades (però amb bastons de fusta i no de ferro) i multa de 10 ll b.; i (3) l'exercici de la medicina i de l'apotecaria, prohibint als metges jueus d'atendre pacients cristians, si no és en col·laboració amb un metge cristià, i als apotecaris cristians d'acceptar receptes de metges jueus, i en cap cas elaborar-ne medicaments líquids (electuaris, col·liris o xarops), sota pena de perdre la llicència d'exercir, els metges, i multa de 10 ll b., uns i altres. En l'exposició de motius s'empra una metàfora mèdica, al·ludint al contagi dels sans pels malalts, i una altra de fructícola («ne sani morbido contagio efficiantur infirmi nec poma recencia posita juxta putrida ex coherencia putrefiant»). També es parla metafòricament dels medicaments llíquids, relacionant-los amb la sang dels cristians que els jueus anhelarien, en la introducció del punt (3) («quia dicti judei perfidi velut inimici sitiunt christianorum sanguinem et ipsis christianis periculosum est a judeis medicis in eorum infirmitatibus benefficium assumere medicine»). |
| Persones relacionades |
| 1. Maria de Luna (1357 – 1406) - atorgant |
| Observacions |
| El rei, quan va retornar de Sicília, va mitigar, en algunes comunitats, aquestes ordinacions tan dures: almenys a Girona, registrada a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2190, ff. 15v-16v – Concessió, Reial – 8 juny 1397, i a Perpinyà, a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 2210, ff. 24r-25r – Concessió, Reial – 7 agost 1397. |
|