MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

MedCat doc5920 (21 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1903, f. 61r

Publicació de la fitxa: 2020-11-07
Darrera modificació: 2021-01-11
Bases de dades:MedCat
Fons:Altres

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Concessió
Per unitat productora:Reial

Matèria

DonesMetgessa

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1903, f. 61r
Òlim:Gratiarum 14.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:15 agost 1392
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Joan I absol Francesca, vídua de Berenguer Satorre, mariner de Barcelona, per exercir la medicina i la cirurgia a Barcelona sense haver estat examinada ni tenir llicència, tal com dicten les constitucions de Catalunya, fets pels quals ha estat denunciada, empresonada i després alliberada sota fiança. La beneficària paga a la tresoreria reial 10 florins d'or d'Aragó per a obtenir aquesta absolució.
Persones relacionades
1. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - atorgant
2. Francesca (vídua de Berenguer Satorre) (fl. 1392 – 1394) - beneficiari

Text

Transcripció:«Pro Ffrancisca, uxore Berengarii Torre, quondam, marinerii Barchinone. — Nos, Johannes, Dei gratia rex Aragonum et cetera. Attendentes quod vos, Ffrancisca, uxorem Berengarii Torre, quondam, marinerii, civis Barchinone, fuisse delatam quod usa fuistis et utimini in dicta civitate Barchinone, palam, publice et indifferenter, arte fisice et cirurgie contra constituciones Cathalonie generales prohibentes quoscumque uti arte predicta non prehabentibus debita examinacione et eciam approbacione, quod redundabat in maximum perjudicium rei publice et periculum corporum hominum, pro quibus capta fuistis, detenta et postea sub certa tradita manuleute. Nunc autem pro parte vestra nobis fuit humiliter supplicatum ut in predictis erga vos dignaremur nos gerere graciose. Idcirco, cum presenti carta nostra perpetuo valitura, absolvimus, diffinimus, remitimus et relaxamus vobis, memorate Ffrancisce, perpetuo, omnem accionem, questionem, peticionem et demandam, et omnem penam civilem et criminalem, quam contra vos seu bona vestra possemus nos seu officiales nostri facere proponere vel movere aut eciam infligere ratione predicta [...]».

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Jordi i González - Gómez Caamaño (1968), "Mujeres y varones médicos por ...", pp. 147-148
Guaita i Jiménez (2010), Dona i medicina a la Corona ..., p. 92
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).