MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

MedCat doc5788 (04 / maig / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 510, f. 61v

Publicació de la fitxa: 2020-10-13
Darrera modificació: 2020-11-07
Bases de dades:MedCat
Fons:Antoni Cardoner

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Tresoreria
Per unitat productora:Reial

Matèria

DonesJueusMetgessaPagamentReina

Llocs / territoris

Territoris:Aragó (regne)
Localitats:Saragossa [Zaragoza]

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional
Signatura:vol. 510, f. 61v
Òlim:Tresoreria de la reina Sibil·la de Fortià.

Data i lloc

Datació:expressa
Data: gener 1381
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

El tresorer de la reina Sibil·la de Fortià paga 15 florins i mig a Floreta, jueva, metgessa, de Santa Coloma de Queralt, per les despeses que ha tingut i la provisió d'ella, el seu marit, el seu germà i una filla corresponents a aquest mes de gener, tal com li han estat assignades per la reina.
Persones relacionades
1. Sibil·la de Fortià (c. 1350 – 1406) - ordenant
2. Floreta (esposa de Jucef Sanoga) (fl. 1374 – 1381) - beneficiari

Text

Transcripció:«Ítem, doné a Na Ffloreta, juhia, metgessa, del loch de Santa Coloma de Queralt, ab albarà d'escrivà de ració escrit en Saragoça derrer dia del present mes de janer, a la qual eren deguts per raó de la messió e provisió per la senyora reyna taxada a la dita Ffloreta, ab son marit, son germà e una filla, del mes present de janer, segons que·n lo dit albarà és contengut — .XV. florins [e] mig d'or de Aragó». [Nota al marge esq.: «Albarà»].

Observacions

Hem revisat la transcripció de López de Meneses 1952, reproduïda per Guaita 2010. El Berenguer Floreta que López de Meneses localitza al mateix volum, evidentment cristià, no pot ser el germà de la metgessa jueva, com suggereix en nota; probablement era parent de madona Agnès Floreta, de Castelló d'Empúries, o de la seva filla, que era dama de Francesca de Fortià, mare de la reina (Roca 1928: 98).

Bibliografia

Edicions:López de Meneses (1952), "Documentos culturales de Pedro el ...", pp. 736-737, doc. 84 (1) ("XI florins")
Guaita i Jiménez (2010), Dona i medicina a la Corona ..., p. 112, doc. 7 (1) ("XI florins")
Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Roca (1928), "La reyna empordanesa", p. 98 ("madona Agnès Floreta, de Castelló d'Empúries", sense citar aquest document)
Cardoner i Planas (1949), "Seis mujeres hebreas practicando ...", p. 443
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).