MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

MedCat doc3880 (05 / maig / 2024)

València - Arxiu del Regne de València - Registres notarials – vol. 2734, s. f.

Publicació de la fitxa: 2021-10-06
Darrera modificació: 2021-10-07
Bases de dades:MedCat
Fons:Carmel Ferragud

Descripció

Autor:Carmel Ferragud
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:SentènciaArbitratge
Per unitat productora:Notarial

Matèria

DonesEsclausFísicMestrePeritatgeSalut/malaltia

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:València

Identificació

Localització

Arxiu / fons:València - Arxiu del Regne de València - Registres notarials
Signatura:vol. 2734, s. f.
Òlim:Vicent Saera, notari de València. Llibre de notes (notal) de 1438.

Data i lloc

Datació:expressa
Data:22 març 1438
Lloc:València

Llengua

Català

Contingut

Regest

Joan Vallseguer i Guillem Berbegal, mestres en medicina i ciutadans de Valencia, com a àrbitres elegits per les parts en la causa que enfrontava a Pere Balaguer, mercader, per una banda, i Lluís de Santàngel, mercader, per una altra, dicten sentència per la qual s'obliga a Lluís de Santàngel a restituir les 60 ll que Pere Balaguer li pagà per una esclava negra anomenada Maria, de Mont de Barques. Els dos metges, i àrbitres, reconegueren l'esclava per demostració de les orines i altres experiències notòries en l'art de la medicina. Li diagnosticaren una malaltia oculta greu.
Persones relacionades
1. Joan Vallseguer (fl. 1438 – 1453) - àrbitre
2. Guillem Berbegal (fl. 1438) - àrbitre
3. Pere Balaguer (fl. 1438) - pledejant
4. Lluís de Santàngel (fl. 1438) - pledejant
5. Vicent Saera (fl. s. XV-1) - notari

Text

Transcripció:«Pateat universi quod die sabbati, intitulata vicesima secunda marcii, anno a nativitate Domini Millesimo quadringentesimo tricesimo octavo, stant e perseverant en la plaça appellada d'en Novals los honrats mestre Johan Vallseguer e mestre Guillem Berbegal, mestres en medicina, ciutans (sic) de València, àrbitres arbitradors e amicables composadors per en Pere Balaguer, mercader ciutadà de València, de una part, e en Luis de Sentàngel, mercader, ciutadà de la dita ciutat, de la part altra, elets et assumptes enantaren a dar e promulgar en absència de les dites parts la sentència arbitral següent:
On nosaltres, mestre Johan Vallseguer e mestre Guillem Berbegual, mestres en medecina, ciutadans de València, àrbitres arbitradors, amicables composadors per en Pere Balaguer, mercader, ciutadà de la dita ciutat, de una part, e en Luís de Sentàngel, mercader ciutadà de la dita ciutat, de la part altra, elets e assumptes. E Vist in primis lo compromés en nosaltres per les dites parts fet e fermat, sosts kalendari de octva die marcii anni presentis et currentis millesimi quadringentesimi treicsimo octavii, e lo poder que en ab aquell les dites parts nós han atribuït e donat; vist en aprés lo debat e qüestió que·s entre les dites parts per rahó de aquella cativa negra de mont de barques appellada Maria, la qual lo dit en Luís de Sentàngel ha venuda e alienada al dit en Pere Balaguer per preu de sexanta cinch lliures ab carta de venda e alienació reebuda per lo discret n'Andreu Sthellers, notari, a [...] dies del mes de [...] del any present e dessús dit en la qual dita venda lo dit en Luis de Sentàngel és tengut al dit en Pere Balaguer de tot vici amagat [...].
Vista en aprés e regoneguda la dita cativa per nosaltres dits àrbitres ensemps e fets de aquella diverses experiments, axí de orina com de altres coses expertes e notòries per art de medecina, per ço que mils poguéesem venir a notícia de la mia imfermitat e passió de la dita cativa, haudes diverses collacions e disputes en lo dit feyt . Vist finalment tot ço que en lo dit feyt feya a veure e regonèxer […].
En lo preciós e gloriós nom de nostre senyor Jesús sia tots temps, amén. E attenent e considerant que nosaltres, dits àrbitres, som venguts a plena notícia e conexença de la infirmitat de la dita cativa per demostració de les orines e de altres experiències notòries de art de medecina, que la dita cativa és malalta e ha una passió o malaltia que·s fa en la egressió de la orina e aquesta malaltia és cuberta occulta e sinó per revelació dels pascient, la qual malaltia és molt aspra e diffícil de curar sinó s'i presta gran diligència. Per tal, ab la present nostra sentència e arbitració pronunciam, diem, loam e amigablament composam que la dita cativa té mal culbert o occult, e que lo dit en Luís de Sentàngel sia tengut cobrar la dita cativa e sia tengut de ací a trenta dies primer vinents pagar e restituhir e tornar les dites sexanta-cinch lliures preu de aquella al dit en Pere Balaguer, sots la pena del dit compromés».
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).