| València - Arxiu del Reial Col·legi-Seminari de Corpus Christi - Protocols notarials – vol. 26121, s. f. |
| Publicació de la fitxa: 2021-07-12
Darrera modificació: 2025-08-26 |
| Bases de dades: | MedCat |
| Fons: | Carmel Ferragud |
| Descripció |
| Autor: | Carmel Ferragud |
| Procedència: | inspecció personal |
| Estat: | completa |
| Tipologia |
| Tipus de document: | Testament |
| Per unitat productora: | Notarial |
| Matèria |
| Barber – Canviador – Ciutadà – Mercader – Mort – Presoner – Presó – Religiós OP – Violència |
| Llocs / territoris |
| Territoris: | València (regne) |
| Localitats: | Borriana – València |
| Identificació |
| Localització |
| Arxiu / fons: | València - Arxiu del Reial Col·legi-Seminari de Corpus Christi - Protocols notarials |
| Signatura: | vol. 26121, s. f. |
| Òlim: | Protocol de Bartomeu Queralt de 1428. |
| Data i lloc |
| Datació: | expressa |
| Data: | 24 octubre 1428 |
| Lloc: | València |
| Llengua |
| Català |
| Contingut |
| Regest |
| Bernat Tamarit, que fou mercader de València i després de la vila de Borriana, elegeix com a marmessors seus el mestre Miquel Just, frare predicador de València, mestre en Teologia, i l'honorable Bernat Curçà, mercader de València, absent. Les primeres deixes són per als seus pares: Francesc Tamarit, barber, i Caterina, 11 ll val. a cadascú. |
| Persones relacionades |
| 1. Bernat Tamarit (m. 1428) - atorgant |
| 2. Pere Marc (m. 1428) - esmentat |
| 3. Lluís Gassó (fl. 1428) - esmentat |
| 4. Miquel Just (fl. 1428) - marmessor |
| 5. Bernat Cursà (fl. 1428) - marmessor |
| 6. Francesc Tamarit (fl. 1428) - hereu |
| 7. Caterina (esposa de Francesc Tamarit) (fl. 1428) - hereu |
| 8. Bartomeu Queralt (fl. s. XV-1) - notari |
| Text |
| Transcripció: | «Die Dominica, XXIIIIa octobris, anno a Nativitate Domini MºCCCCºXXºVIIIº.
Com totes les coses mundanals, etc. E·m per amor d'açò yo, en Bernat Tamarit, mercader natural e vehí òlim de la ciutat de València, e ara de la vila de Burriana, pres en la presó comuna de la ciutat de València per occasió de la mort per mi iníquament e malafeta e perpetrada de la persona d'en Pere March, lo qual stava ab en Loís Gaçó, cambiadors, ciutadà de la dita ciutat, de la qual m·e penit molt de fervent cor, com sia cert molt haver offesa la divinal potència venint contra son manament entre los altres en sa divinal e infallible ley costituït dient: “no mataràs”. Et jatsia lo enemich de natura, ço és, lo diable, qui per totes ses forces treballa tant com pot fer caure en grans pecats de les gents del món, majorment aquelles que per vera lum del sant baptisme són pervengudes a la santa fe christiana, com les altres gents ignorants, Déu e la via de veritat e vida cregua haver ja assí totalment subjugades, me ha temptat e apoderat en tal manera que m'ha feta fer la dita mort, e axí crudelíssimament e inpiadosa com a cascú és notori per ma pròpria confessió divulgada e en scrits reduïda a paper, per la qual rahó meresch la dampnació eternal si ja per la copiosa redempció e mort de nostre redemptor Jesucrist, presa cruelment en l'arbre de la santa vera creu per reembre tota humana natura crehent e obedient. E, encara, a semblant peccador qui yo so, e axí reu e culpable en la dita mort no y és socorregut, però confiant de la sua insfallible misericòrdia crech férmament que, per intercessió // de la gloriosa Verge nostra dona santa Maria, /la/ qual, per disposició e poder infinit divinal, ella sola e no altra merexent-ho, per occasió de peccadors e reparació de aquelles és feta mare de Déu, en ella encarnat per pròpria voluntat, amor e caritat, yo, essent penident axí com so /per sa gràcia/, e confiant en /ell/ e en la sua mare, de la qual en la hora del dampnat e per mi perpetrat acte de mort fuy oblidat, me honra metre e m'empara la mia ànima en les mans de qui la coman, en manera que·l malvat satan ple de malícia e iniquitat, qui tro en la present hora la ha possehida, de aquí avant no haja pus poder en ella, stant sans e ab paraula íntegra e sa enteniment segons humana condició, hunc facio testamentum, etc., en lo qual elegesch marmessors, etc., los honorables e religiós maestre Miquel Just, de l'orde dels preÿcadors de la ciutat de València, magister en sancta Theologia, confessor meu, present, e en Bernat Curçà, mercader, ciutadà de la dita ciutat, absent, etc. Als quals ensemps e no la hu sens l'altre don licència e poder tots los béns e drets meus pendre e a ses mans occupar e aquells en públich encant e al *** coneguda e voluntat vendre e alienar e los preus dividir e distribuir segons davall trobaran scrit e ordenat, e açò facen los dits meus marmessors per lur pròpria voluntat e sens licència de cort, etc., e sen dan lur, etc. Et, primerament, prech tots deutes e torts ésser pagats e asecurats, etc., majorment aquells deutes als quals yo en for de ànima, segons a present so membrat, so tengut a diverses persones,// segons és specificat en un memorial scrit de pròpria mà del nostari davall scrit per lo dit notari als dits meus marmessors, quant request ne serà liurador, etc. Et lo meu cos, en fer se puxa, ésser liurat a la eclesiàstica sepultura e soterrar en aquella fossa que·ls dits meus marmessors volran, pregant-los sobre aço molt afectuosament e com pus cara puix ni si jatsia no u meresca per mos preccats que·l dit meu cos /vull/ fer liurar pregant als senyors de Insa, etc. E altres officials qui n'hajen càrrech de liurar aquell a sepellir ut congaudeat sufragiis aliorum consequentorum per alter intencio. E confés que la dona na Clara Çeriol, muller mia, jatsia me haja aportat algunes possessions /e béns mobles/ per sa dot, los quals retén, /vull ésser-li restituïts segons per justícia se deva/, emperò lo fet de ver és que de aquella dita muller mia jamés reebí en diners sinó solament quaranta-dos reals de argent, los quals vull ésser-li liurats de mos béns, e encomanant-li la mia ànima. En aprés leix als dolorosos en Francesch Tamarit, barber, pare, e a la dona na Caterina, mare meua, a cascú onze lliures reals de València a fer-ne a ses voluntats, pregant-los que n'hajen per scusat, com no·ls puxa pus lexar, als quals encomane la mia ànima que preguen per aquella. Et fetes les dites coses tots los altres béns e diners meus, segons dit és, vull e prech ésser venuts per los dits meus marmessors e los preus distribuïts axí en causes pies com en misses de rèquiem per ànima del dit en Pere March, /per mi iníquament occís/, per sufragis de aquella la qual proclama contra mi davant Déu justícia, per los quals suffragis a Déu serà plasent la ira sua, la qual et merito es soberani conquestes per sa infinita bondat e misericòrdia e encara per ànima mia molt peccadora // e de tots feels deffuncts a coneguda, àrbitre e voluntat dels dits meus marmessors, etc. Aquest és lo meu darrer testament, etc.
Testes vocati et rogati discretum Johannes Company, presbiter, Anthonius Lòpiç, notarius, et Anthonius Carter, Valentia civis, los quals tots conexen lo dit testador, segons dixeren, e aquell a ells, e tots los dits testimonis e testador coneguts per mi, notari.
Die martis XXVIª mensis octobris, anno predicto a Nativitate Domini MºCCCCºXXVIIIº publicatum fuit dictum testamentum in platea civitatis Valentie, instante dicto magistro Miquaeli Just, alterius ex dictus manumissoribus, et erat IIª dies post mortem judicio eidem Bernardo Tamarit, dellatum ratione mortis eius dictu Petri March, per eum occisi, quo lecto instrumenti dictum manumissor dixit acceptante dictum manumissoriam ob Dei reverenciam, etc. A tamen fuerit pro*** de suis laboribus et etiam quod quem ad sui audientiam per*** aliqua bona et jura quod illa possit redigi in publico inventario a foro Valentie permisso, etc. Testes Anthonius Roqua, candelerius, et Anthonius Egualada, textor, Valentie vicinus» . |
| Bibliografia |
| Reproduccions: | ARXIU CORPUS CHRISTI  |
|
