MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

MedCat doc3030 (05 / maig / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 877, f.17rv

Publicació de la fitxa: 2020-10-01
Darrera modificació: 2022-10-21
Bases de dades:MedCat
Fons:Michael R. McVaugh
Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

CirurgiaCirurgiàConducta (entitats)Examen/llicènciaMetge municipal

Llocs / territoris

Territoris:València (regne)
Localitats:Morella

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 877, f.17rv
Òlim:Gratiarum 11, pars 1a

Data i lloc

Datació:expressa
Data:11 novembre 1344
Lloc:Barcelona

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Pere III el Cerimoniós accepta parcialment l'apel·lació de la vila de Morella i mana al seu uixer d'armes Guillem de Masdovelles, justícia del lloc, que, si no hi ha cap acusació privada vigent contra el cirurgià Ramon Bonet, oriünd de Tàrrega («Raimundus Bonet, de villa Tarrege»), el qual darrerament exercia a Morella aconductat per la vila, no li sigui imposada cap pena. El municipi ha exposat al rei que, mancant un bon cirurgià a la vila, on encara hi manca, es va decidir contractar Ramon Bonet, el qual, segons era fama, era expert en aquell ofici, perquè acudís a Morella, i efectivament ho va fer i durant un temps hi va exercir satisfactòriament, efectuant molt bones cures. Després, però, Guillem Saselva, un altre cirurgià, endut per l'enveja més que per res més, va denunciar Bonet a l'esmentat justícia dient que no havia estat preceptivament examinat per a exercir. A més, quan Bonet es va defensar de l'atac d'un amic de Saselva, agredint-lo, i a causa d'això es va refugiar al convent dels framenors, amb enganys aquest últim el va fer treure d'allà pel justícia, que l'acusà formalment. El rei absol Bonet però, en lloc d'acceptar també la petició de la vila de concedir-li una llicència extraordinària per a exercir la cirurgia a Morella i a les seves aldees i termes, mana que es compleixi el que estipulen sobre el cas els Furs de València (que exigeixen passar un examen per a obtenir la llicència) («Super permittendo, tamen, ipsum Raimundum uti arte pretacta, formam de foro super hiis ordinatam per vos servari volumus et jubemus»).
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - atorgant
2. Ramon Bonet (fl. 1344) - beneficiari
3. Guillem Saselva (fl. 1341 – 1344) - esmentat

Text

Transcripció:«Petrus et cetera. Dilecto nostro uxerio armorum Guillelmo de Masdovelles, justicie Morelle, vel eius locumtenenti, salutem et cetera. Pro parte universitatis ville Morelle nobis fuit cum humili instancia intimatum quod, cum ipsa universitas indigeret et eciam nunc indigeat aliquo bono cirurgico qui arte utatur cirurgie in villa pretacta, eadem universitas seu aliqui singulares ex ea procurarunt quod Raimundus Bonet, de villa Tarrege, qui ut asseritur in dicta arte utique expertus existit, veniret ad dictam villam, ad quam ea causa accessit. Et cum esset ibi inibique per aliquod tempus extitisset et usus fuisset utiliter ac bene arte predicta, plures bonas et utiles curas faciendo, Guillelmus Çaselva, eiusdem artis, plus inductus invidia quam alia ratione, acusavit dictum Raimundum coram vobis, dicendo ipsum in nonnullas penas incidisse, eo quare sine examinacione usus fuerit arte predicta. Et non contentus de hiis, cum dictus Raimundus quendam affinem seu amicum eiusdem Guillelmi, per quem ipse fuerat vulneratus, percussisset, et dicta de causa se inmisisset in monasterio fratrum minorum dicte ville, dictus Guillelmus petiit per dictum Raimundum sibi assecuramentum prestari, et cum dictus Raimundus metu capcionis seu metu eciam amicorum dicti Guillelmi non fuisset ausus ipsa die qua dictum assecuramentum fuit petitum prestari exire monasterium antedictum usque in crastinum, vos ipsum ab eodem monasterio extraxistis, et propterea dicatur ipsum Raimundum nonnullas penas incurrisse. Et pro parte ipsius universitatis nobis supplicatum extiterit ut dictas penas dicto Raimundo remittere nec minus eidem utendi dicta arte in dicta villa et eius aldeis et terminis licenciam concedere dignaremur. Idcirco, supplicacioni huiusmodi faventes benigne, vobis dicimus et mandamus quatenus, si contra dictum Raimundum querelator privatus non sit, dictas penas ab eodem Raimundo seu manulevatoribus ac fideiussoribus suis minime exigatis. Super permittendo, tamen, ipsum Raimundum uti arte pretacta, formam de foro super hiis ordinatam per vos servari volumus et jubemus. Datum Barchinone, tertio idus novembris anno Domini millesimo .CCCº.XLº. quarto. — Arnaldus, vicecancellarius. — Matheus Adriani, ex peticione provisa in consilio regio».

Observacions

Una altra còpia a Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Cartes reials, Pere III – caixa 21, núm. 2930 – Manament, Reial – 11 novembre 1344, sense les abreviacions, publicada per Rubió 1908-1921 amb algun error.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 116n
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).