MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

doc230 (22 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona - Pergamins – Diversorum C (e), 1-7-804, capsa 30

Publicació de la fitxa: 2016-06-25
Darrera modificació: 2024-10-15
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Comanda
Per unitat productora:Notarial

Matèria

FarmacologiaLlibresMedicinaTraduccions

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona - Pergamins
Signatura:Diversorum C (e), 1-7-804, capsa 30

Data i lloc

Datació:expressa
Data:8 gener 1305
Lloc:Barcelona

Contingut

Regest

Pere Satorre, ciutadà de Barcelona, reconeix haver rebut en comanda de Pasqual d'Olm, ciutadà de Barcelona i curador dels béns del seu germà menor, Domènec d'Olm, sis peixos i un llibre de medicina o cirurgia en català, per a portar-ho tot a Alcúdia (Mallorca? Marroc?), o a qualsevol altre indret on es trobés el dit Domènec d'Olm, i lliurar-li-ho.
Persones relacionades
1. Pere Satorre (fl. s. XIV in.) - intermediari
2. Pasqual d' Olm (m. c. 1327) - curador
3. Domènec d' Olm (fl. s. XIV in.) - posseïdor de llibres

Text

Transcripció:«Sit omnibus notum quod ego Petrus de Turri, civis Barchinone, confiteor et recognosco vobis Paschali de Ulmo, concivi meo, curatorique bonorum et jurium Dominici de Ulmo, fratris vestri, quod habui et recepi a vobis et tradidistis michi in comanda sex pisces vocatos segets, et eciam quendam librum medicine sive cirurgie, in papiro scriptum, cum cohoperta pergameni, in quo quidem libro sunt sexaginta quinque carte scripte omnes, et incipit sic: És contengut en lo primer capítol los menbres de què és major temor, et finit in ultima carta: la sobrescrita cura sàpies que és molt profitosa e bona. Quosquidem pisces et dictum librum misistis sub sigillo Petri de Ulmo, quondam, patris vestri et dicti Dominici de Ulmo, in quodam sacho de canebacio et ipsos michi comandastis, ut ipsos defferre tenear ad partes de s'Alcúdia, ad quas nunc, Deo dante, iturus sum in quacumque navi seu ligno et a dictis partibus, cum illuc fuero, mittere ad dictum Dominicum, fratrem vestrum, ubicumque sit, cum missione tamen sua et ad redegum et fortunam eiusdem. Unde renuntiando exceptioni predictarum rerum non habitarum et comande non recepte et doli, convenio et promito vobis, dicto Paschali, et etiam dicto Dominico et notario infrascripto, a me legitime stipulanti et recipienti pro ipso, quod dictos pisces et librum portabo et mittam ad dictum Dominicum sub forma premissa. Et pro hiis complendis et atendendis, obligo vobis et vestris me et omnia bona mea, mobilia et inmobilia, habita et habenda, renuntians quantum ad hec omni juri, rationi et consuetudini contra hec repugnantibus. Intelligatur tamen quod dicti pisces et liber eant et sint ubique, tam per mare quam per terram, ad redegum et fortunam dicti Dominici de Ulmo. — Actum est hoc sexto idus januarii, anno Domini millesimo .CCCº. quarto. — Sig+num Petri de Turri, predicti, qui hec laudo et firmo. — Testes huius rei sunt: Simon Bonanati et Petrus Boneti, sagio. — Sig+num Petrum de Columbario, notarii publici Barchinone, qui hec scribi fecit et clausit die et anno prefixis».
Llibres
Pere Hispà, Tresor de pobres, Traductor: Anònim
Observacions:A partir de l'al·lusió a la temàtica quirúrgica ("quendam librum medicine sive cirurgie"), McVaugh 1993 proposà identificar l'obra amb la traducció catalana de la de Teodoric Borgognoni, Cyrurgia seu Filia principis per ser l'única d'aquesta temàtica que se sap que circulava en una data tan primerenca i afegí que, si una comparació dels passatges ho confirmés, això obligaria a modificar la datació d'aquesta traducció, que ja estaria enllestida el 1305. Hernando 1993 també pensà que havia de ser una obra de cirurgia, però sense precisar quina, mentre que a Cifuentes 1999 i 2006 se segueix la hipòtesi de McVaugh. Tanmateix, Perarnau (recensió a Hernando 1995) ja dubtà que l'obra esmentada fos la de Teodoric i, efectivament, una comparació dels passatges reproduïts amb la traducció de Teodoric Borgognoni, Cirurgia, Traductor: Guillem Corretger (ms. BnF Esp. 212) sembla descartar-ho. De fet, l'al·lusió a la temàtica deixa oberta la porta, amb evident inseguretat, a obres no (exclusivament) quirúrgiques. Un ms. de la Universitat de Göttingen del s. XV (ms. Hist. nat. 41, ínc. a TK 1285H), precisament amb 65 folis, conté un text que comença «Quoniam membrorum primo curationum...», després de la rúbrica «Hic incipit Thezaurus pauperum», inclou un tractat de quid pro quo i acaba amb l'èxplicit «Hic est finis Thezaurus pauperum», al qual segueixen unes receptes (Meyer 1993-1994). Aquesta és, molt probablement, la identificació d'aquesta obra: una versió del Thesaurus pauperum més o menys manipulada, com era habitual; una obra que escau més a un públic de profans en medicina, que és segur que circulava en català l'any 1308 (vegeu Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 291, f. 158rv – Certificat, Reial – 24 octubre 1308) i la versió catalana de la qual del ms. BC 864 s'inicia amb una taula de capítols que comença amb el títol: «Açò és la taula del libre de medicina e de cirugia lo qual és appellat Thesaurus pauperum. Deo gratias». Sent el llibre heretat del pare de Domènec, Pere d'Olm, mort el 1302, és segur que aquesta traducció ja existia en aquest any i probablement s'elaborà als cercles del patriciat barceloní.

Observacions

Hernando 1995 data erròniament el document l'any 1304.

Bibliografia

Edicions:Hernando i Delgado (1995), Llibres i lectors a la Barcelona ..., vol. 1, pp. 42-43, doc. 5
Catàlegs:Meyer (1893-1894), Die Handschriften in Göttingen, vol. 2, p. 299, Hist. nat. 41
Electronic Thorndike-Kibre (eTK) , col. 1285H
Citacions:McVaugh (1993), Medicine Before the Plague ..., p. 93n
Perarnau, rec. a Hernando 1995, ATCA 16 (1997): 511
Cifuentes i Comamala (1999), "Vernacularization as an ...", p. 138
Baucells i Reig (2004-2007), Vivir en la Edad Media: Barcelona ..., vol. 1, p. 441
Cifuentes i Comamala (2006), La ciència en català a l'Edat ..., p. 46
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).