MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

MedCat doc2233 (21 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Vària – vol. 41

Publicació de la fitxa: 2020-10-01
Darrera modificació: 2020-10-05
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Reial

Matèria

Censal/violariFamiliar/domèsticDida/nodrissa

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Vària
Signatura:vol. 41

Data i lloc

Datació:estimada
Data:c. 1327-1329
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

En un quadern fet per un recaptador reial anònim vers 1327-1329 que inventaria les rendes del rei a Catalunya i els violaris que hi ha assignats es fa constar que l'esposa de Bernat Salmúnia, que fou nodrissa de la infanta Maria, filla de Jaume II, rep un violari diari de dos quartans de forment mòlt (equivalents llavors a uns 700-750 ss. b. anuals) de les rendes dels molins reials de Barcelona.
Persones relacionades
1. Berenguera Llull (fl. 1299 – 1329) - beneficiari
2. Maria d'Aragó (1298 – 1347) - esmentat

Text

Transcripció:«Ítem, hi pren a violari sa muller d'En Bernat ça Almúnia, qui fo nodriça de Dona Maria, filla del senyor rey, .II. quartans de forment qui munten cascun ayn, segons que forment val, de .DCC. a .DCCL. sol.».

Observacions

A Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Vària – vol. 41 – Inventari, Reial – 1315 tampoc s'esmenta el seu nom, i tampoc el seu matrimoni. Segons Martínez Ferrando (1948: I, 40-42; II, 24, doc. 39), una de les nodrisses de la infanta fou Berenguera Llull. Ortí (2000: 368) en confirma la identificació.
El quadern no té data, però ha de ser posterior a la mort de Jaume II (2/11/1327) i anterior al matrimoni d'Alfons III el Benigne amb Elionor de Castella (5/02/1329), atès que s'hi fa referència a rendes aplicades al repòs de l'ànima del rei i a Elionor com a infanta. Fou fet quan Ferrer de Lillet era batlle general de Catalunya. Un estudi detallat dels nombrosos personatges que s'hi citen permetria afinar més la datació.

Bibliografia

Edicions:Bofarull i de Sartorio (1871), Rentas de la antigua Corona de ... [CODOIN ACA 39], p. 31
Citacions:Martínez Ferrando (1948), Jaime II de Aragón: su vida ..., vol 1, pp. 40-42, i vol 2, p. 24, doc. 39 (sobre Berenguera Llull)
Ortí i Gost (2000), Renda i fiscalitat en una ciutat ..., p. 368 (sobre el violari)
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).