MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

MedCat doc209 (05 / maig / 2024)

Barcelona - Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona - Dignitats i oficis: Notaria particular – ***

Publicació de la fitxa: 2016-02-29
Darrera modificació: 2022-05-23
Bases de dades:Sciència.cat, Arnau, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Notarial

Matèria

Barber-cirurgiàCirurgiaFarmacologiaLlibresMedicinaReligióTraduccions

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu Capitular de la Catedral de Barcelona - Dignitats i oficis: Notaria particular
Signatura:***

Data i lloc

Datació:expressa
Data:21 febrer 1437
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Inventari dels béns de Lleonís Mestre, barber-cirurgià de Barcelona.
Persones relacionades
1. Lleonís Mestre (m. 1437) - posseïdor de llibres
2. Pere Pau Pujades (fl. 1433 – 1459) - notari
3. Pere Pedret (fl. 1437) - comprador

Text

Llibres
2. Joan Plateari, Pràctica breu, Traductor: Anònim
Text:“Item .I. libre apellat Plateari, ab cubertes de fust cubertes de curo negre, ab .II. gaffets, scrit en paper de forma de full de paper comú, lo qual comensava en la primera carta scrita <ab> lo títol en letra vermella: «Incipit Practica magistri Platearii», ab .V. bolles de lautó de cascuna part. E en letra negra: «Aquell qui és bon amich qui devalla» et cetera. En en la derrera fulla finava en letra negre: «gràcias a nostro senyor Déus», et cetera, «finito libro», et cetera”.
Observacions:L'original llatí comença «Amicum induit». Roca 1924: 162 l'identificà erròniament amb l'obra de Mateu Plateari, Liber de simplici medicina (ínc.: «Circa instans»).
3. Guillem de Saliceto, Cirurgia, Traductor: Anònim
Text:“Item .I. altre libre apellat Guillem de Scilicet, ab cubertes de posts de la forma del propdit, lo qual comensava en letra vermella: «Ací comença lo libre de la cirurgia segons mestra Guillem de Scilicet»; e en la .VI. fulla scrita comensava: «Capítol .XLVII. De postema calda», et cetera. E en la derrera carta scrita comensava en letra negra: «de romagueres sia tot picat», et cetera”.
4. Guiu de Chaulhac, Inventari o col·lectori en la part de cirurgia de la medicina, Traductor: Anònim
Text:“Item .I. altre libre apellat Guido, scrit en paper de forma major, ab posts cornat, cubert de cuyro negra, ab .IIII. gaffets, e comensava en letra vermella: «En nom de Déu, comensa lo Inventari o col·lectori de part de cirurgia», et cetera. E aprés en letra negra, ab una gran P de vermelló e d'altres colors dins la qual havia una ymatge de hom: <...> [sic] E la .XII. carta comensava en letre negra: «rotundisats e fosses pròpiament fan junctura», et cetera. E la derrera carta scrita comensava en letra negre: «ungüent blanch, ho ab oli», et cetera. Ab .V. bolles de cada part, de coure”.
Observacions:El ms. comença amb una caplletra il·luminada.
6. Pere Hispà, Tresor de pobres, Traductor: Anònim
Text:“Item .I. altre libre apellat Tesaurus pauperum, scrit en paper de forma major, cubert de posts cubertes de cuyro burell, e comensava en letra negra: «En nom de Déu e de la santa e no departida Trinitat», et cetera. E la derrera carta scrita comensava en letra negra: «posa-les fexant sobre·l cap», et cetera”.
7. Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Antidotari, Traductor: Anònim
Text:“Item .I. altre libre apellat Lo Nicholau, scrit en paper de .II. cartes lo fuy, cornat de posts, ab cubertes de cuyro vermell cubert de albadina blancha, ab .II. gaffets, e comensava en letra negra: «Plany[i]a's Ypocràs per ço com medicina», et cetera. E la .IIII. carta comensava en letra negra: «qui és pus profitós», et cetera. E lo derrer qüern comensava: «e infuses aquestes coses», et cetera”.
Observacions:L'íncipit correspon a l'antidotari atribuït a Arnau de Vilanova i no al de Nicolau de Salern, Antidotarium Nicolai. L'antidotari atribuït a Arnau està constituït per una introducció possiblement elaborada per Arnau i per un conjunt de fórmules procedents sobretot de l'antidotari de Nicolau de Salern (Gil Sotres 2011-2013), cosa que explicaria la identificació que apareix a l'inventari. També podria ser que el volum contingués totes dues obres.

Observacions

Biblioteca de 7 volums, en català i en llatí. Altres llibres: Set salms penitencials, amb algunes oracions (1), potser en català; Liber de egritudinibus (=De ingenio sanitatis?), de Galè (5), en llatí, ínc. títol «Incipit liber Galieni de egritudinibus», ínc. f. 2r «si vero alter equinem», ínc. f. darrer «in digrat alii vero hundanter». Tots els llibres eren a l'escriptori adjunt a l'obrador. Els llibres i gran part de l'instrumental foren adquirits per Pere Pedret, segurament barber-cirurgià. Roca 1924 comentà el testament del difunt i en publicà l'inventari i part de l'encant, però en aquest darrer ometé els llibres i altres coses, segons diu per no incórrer en repeticions.

Testament fet pel notari Pere Pau Pujades (fl. 1433 – 1459) el 21/02/1437 (ACB, perg. 4-11-2, òlim Pia Almoina, Stancia 11, núm. 2). Roca no donà la signatura de l'inventari i l'encant.

Bibliografia

Edicions:Roca (1923-1924), "Un cirurgià barber barcelonès ..." (llibres a les pp. 159-160)
Iglesias 1996 no el localitzà
Citacions:Cifuentes i Comamala (2011-2013), "La bibliografia mèdica catalana ...", p. 213
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).