MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

MedCat doc18 (05 / maig / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 265, f. 93v

Publicació de la fitxa: 2012-06-01
Darrera modificació: 2021-02-21
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Tresoreria
Per unitat productora:Reial

Matèria

Apotecari/especierCòpiesFamiliar/domèsticFilosofia naturalLlibresReiTraduccions

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Lleida

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional
Signatura:vol. 265, f. 93v
Òlim:Libre segon del compte d'En Pere Bohïl (Tresoreria del rei)

Data i lloc

Datació:expressa
Data: juliol 1302
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Pere Boïl, tresorer del rei, paga a l'apotecari de la reina, Guillem Jordà, les despeses d'un llibre de filosofia que aquest féu fer a Lleida per a Jaume II.
Persones relacionades
1. Guillem Jordà (fl. 1294 – 1330) - beneficiari
2. Pere Boïl (m. 1323) - atorgant
3. Jaume II el Just (1267 – 1327) - ordenant, posseïdor de llibres
4. Blanca de Nàpols (1283 – 1310) - esmentat

Text

Transcripció:«Ítem, done a maestre Guillem Jordà, apothecari de madona la reyna, que li eren deguts ab .I. albarà de scrivà de ració per rahon d'un libre de philosoffia lo qual féu fer en Leyda a obs del senyor rey. — Centum triginta octo sol., .IIII. dnr. jacc. et viginti unum sol. barchn.»
Llibres
Guillem de Conches, Summa de filosofia
Observacions:Martí de Barcelona 1990-1991, proposa aquesta identificació, discutida per Badia i Pujol a Conchis 1997. Tanmateix, la presència de la traducció a l'inventari de Bernat Serra (Barcelona - AHPB - Protocols notarials – 14/1, ff. 72r-75v i 85v – Inventari, Notarial – 22 juny 1338) sí que fa pensar en un origen cortesà. Tot i que aquest document no permet assegurar res (ni tan sols que s'encarregués una traducció), Jaume II, Lleida i la implicació de Guillem Jordà constitueixen hipòtesis versemblants per a l'origen d'una traducció d'aquest perfil.

Bibliografia

Edicions:Rubió i Lluch (1908-1921), Documents per l'historia de la ..., vol. 2, pp. 393-394, § *2
González Hurtebise (1911), Libros de tesorería de la Casa ..., p. 63, núm. 247
Citacions:Martí de Barcelona (1990-1991), "La cultura catalana durant el ...", 91 (1990), p. 231, núm. 156
Ronca - Badia - Pujol (1997), Guillelmus de Conchis Dragmaticon ..., p. 280
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).