MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

doc176 (23 / November / 2024)

Madrid - Biblioteca de la Real Academia de la Historia - Manuscritos – 9-5729

Publicació de la fitxa: 2023-09-30
Darrera modificació: 2023-09-30
Bases de dades:Sciència.cat

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:bibliografia
Estat:bàsica

Tipologia

Tipus de document:Inventari
Per unitat productora:Personal/familiar

Matèria

Llibres

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Madrid - Biblioteca de la Real Academia de la Historia - Manuscritos
Signatura:9-5729
Òlim:9-26-5-D-119
Z-72

Data i lloc

Datació:expressa
Data:1627

Contingut

Regest

Inventari de la biblioteca de Gaspar de Guzmán y Pimentel, comte-duc d'Olivares.
Persones relacionades
1. Gaspar de Guzmán y Pimentel (1587 – 1645) - posseïdor de llibres

Text

Transcripció:Títol: Biblioteca selecta del Conde-Duque de Sanlúcar, gran chanciller, de materias hebreas, griegas, arábigas, latinas, castellanas, francesas, tudescas, italianas, lemosinas, portuguesas, etc. (Marañón 1935: 679n)
Llibres
24.18. Anònim, Lapidari (referències genèriques)
Text:"Lapidario. — De la virtud de las piedras, en catalán. Folio. Cax. 24, núm. 18".
Observacions:Al f. 153r de l'inventari. Gallardo 1863-1889: IV, col. 1494.
Fernández 2013: 210-211 proposa identificar-lo amb el lapidari d'Alfons X el Savi, perquè hi havia altres obres alfonsines a la biblioteca i perquè circulà en català l'obra d'Ibn Abī-l-Riǧāl, Kitāb al-bāriʿ fī aḥkām al-nuǧūm wa-l-tawāliʿ (Libro conplido en los judizios de las estrellas), però no s'ha documentat la circulació del lapidari alfonsí en català.
L.14. Abraham ibn ʿEzra, Llibre introductori
Text:"Astrología judiciaria, de Abraham Aben Ezrra, en Lemosín. Fol. Cax. L núm. 14" (ms. RAH)
"Abraham Abenzoart. — Del juicio de las estrellas, en fol. (L, 14.)" (Gallardo)
Observacions:Als ff. 200v-201r de l'inventari. Gallardo 1863-1889: IV, col. 1483.
És el ms. El Escorial - RBME - Manuscritos - N.I.19, que conté aquesta i cinc obres astrològiques més de l'autor, amb el títol conjunt de «Libre de juhïns de les estelles».

Observacions

Vers 1625, Olivares encarregà la realització d'aquest inventari a Lucas de Alaejos, bibliotecari d'El Escorial, que l'acabà l'any 1627 (després fou prior del monestir i morí el 1631). Original perdut, segurament a finals del s. XVIII en l'incendi del palau de Buenavista, llavors la residència madrilenya dels ducs d'Alba. Se'n conserven tres còpies del s. XVIII. La més perfecta (RAH) diu haver estat "fiel y puntualmente hecha del original que se conserva en la Biblioteca del excelentísimo señor Duque de Huéscar" (títol del primogènit de la casa d'Alba) per Manuel Angulo a Madrid l'any 1744 (Emanuel Angulo fecit Matriti 1744). Una segona còpia, amb errors de còpia i segurament dependent de l'anterior, és a la Real Biblioteca (ms. II/1781); i una tercera, que inclou una secció de llibres prohibits que no és a les altres, és a la Vaticana. A la còpia de la RAH, els llibres es distribueixen entre els d'autors d'obres impreses (pp. 2-156) i els d'autors d'obres manuscrites (pp. 159-240), i acaba amb un extens índex de matèries (pp. 241-721).

Segons aquest inventari, la biblioteca tenia uns 2.700 llibres impresos i uns 1.400 manuscrits. D'acord amb els interessos d'Olivares, hi tenen un pes especial les obres d'història, política, dret, ciència i tècnica, geografia, viatges, astrologia, màgia i endevinatòria, i menor les obres religioses i literàries. La col·lecció, en part, era heretada del seu pare, que havia estat ambaixador i virrei de Sicília i Nàpols, però sobretot era fruit de diversos mètodes d'adquisició, des de la compra fins a l'espoliació d'altres biblioteques nobiliàries i eclesiàstiques, facilitada per la llicència expressa que obtingué del rei per a expropiar tots els llibres que volgués i per la de la Inquisició per a fer-se amb tot tipus de llibres prohibits. Entre d'altres, el seu agent incautà els llibres que havien estat de Zurita o part de les biblioteques de San Juan de la Peña i de Poblet. No existeix cap relació de les obres que el comte-duc continuà adquirint des de l'elaboració d'aquest inventari fins a la seva mort, l'any 1645. El fons d'impresos, especialment, patí una gran dispersió a la seva mort (una part anà a parar al convent dels carmelites descalços de Sevilla i, més tard, la majoria d'aquests a la Universitat de Sevilla), però una part important del fons de manuscrits passà a mans del rei (1654), que el cedí a la biblioteca d'El Escorial (1656), on es conserven els que van sobreviure al gran incendi de 1671 i a altres accidents soferts per aquesta institució.

Bibliografia

Edicions:Gallardo (1863-1889), Ensayo de una biblioteca ..., vol. 4, cols. 1479-1527 (edició fragmentària a partir de la còpia de la RAH)
Catàlegs:Marañón (1935), "La biblioteca del Conde-Duque de ..."
Andrés (1972-1973), "Historia de la biblioteca del ..."
Wagner (1991), "Sobre el paradero de algunos ..."
Citacions:Huarte Morton (1955), "Las bibliotecas particulares ...", p. 558 (comparació de les còpies)
Wood - Roe - Lawrance (2011), Poder y saber: bibliotecas y ... (veg. recensió)
González Sánchez (abril 2012), "Vestigios de una biblioteca ..."
Fernández Fernández (2013), Arte y ciencia en el scriptorium ..., pp. 91-96 (biblioteca) i 210-211 (lapidari en català)
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).