MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

MedCat doc1612 (29 / November / 2025)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1307, ff. 178v-179r

Publicació de la fitxa: 2025-08-25
Darrera modificació: 2025-08-26
Bases de dades:Sciència.cat, MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

Familiar/domèsticFísicMestreProfessor en medicinaSalariViolari

Llocs / territoris

Territoris:Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats:Perpinyà

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1307, ff. 178v-179r
Òlim:Peccunie 13 de Pere III

Data i lloc

Datació:expressa
Data:4 gener 1345
Lloc:Perpinyà

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Pere III el Cerimoniós mana als procuradors dels comtats de Rosselló i Cerdanya que continuïn pagant l'assignació vitalícia que els reis Sanç i Jaume III de Mallorca van concedir a Bernat de Berriac, professor en medicina, quan el van adscriure a la seva casa com a metge.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - atorgant
2. Sanç I de Mallorca (m. 1324) - atorgant precedent
3. Jaume III de Mallorca (1315 – 1349) - atorgant precedent
4. Bernat de Berriac (c. 1270 – 1348) - beneficiari
5. Joan Ximénez de Osca (fl. 1352 – 1361) - jutge

Text

Transcripció:«Petrus, et cetera. Fidelibus suis procuratoribus jurium et reddituum nostrorum Rossilionis et Ceritanie presentibus et futuris, salutem, et cetera. Sicut in peticione nobis reverenter oblata per fidelem Bernardum de Barriacho, professorem in medicina, continebatur illustris Sanccius, bone memorie, rex Maioricarum, recepit ipsum suplicantem de domo et familia sua et in fisicum suum ad quitacionem trium animalium, que quitacio, cum juribus suis, summam duorum mille trecentorum viginti solidorum barchinonenses annis singulis ascendebat, quam quitacionem, vivente dicto illustri Sanccio et post eius obitum, regnante inclito Jacobo de Maiorice, per plures annos habuit, ut dicitur, et recepit, prout dictus rex Sanccius ordinavit in eius ultimo testamento, et quod subsequenter dictus inclitus Jacobus de Maiorice, quatuor anni sunt elapsi vel circa, consideratis quod ipse suplicans diucius laboraverat in suo et dicti illustris Sanccii servicio, eius senectuti compaciens, concessit graciose ut extunc extra comitatus Rossilionis et Ceritanie ipsum sequi, ratione sui officii vel alia, minime teneretur et quod septuaginta duas libras, loco quitacionis duorum animalium, et decem libras, ratione vestitus, et viginti quatuor libras, ratione comestionis, que omnia ab eius curia annis singulis recipiebat eidem suplicanti super Rossilionis et Ceritanie redditibus et universis proventibus assignavit in violarium, recipienda per eum annis singulis dum vitam duceret in humanis, et quod, ultra predicta, dabantur sibi, pro vino et candelis, decem libras in curia dicti incliti Jacobi, olim regis, ut predicta et alia, tam in testamento dicti illustris regis Sancci quam in liber curie et cartis inde sibi datis per dictum inclitum Jacobum de Maiorice, dicuntur lacius apparere. Unde, cum de predictis, in posse dilecti judicis et auditoris curie nostre Johannis Eximen d'Osca, tam per exhibicionem et estensionem cartarum librorum quam alia per testamentis et alia legittima documenta, fuerit et sit plenarie fides facta, ideo, vobis dicimus et mandamus quatenus quantitates predictas eidem phisico exnunc, annis singulis, dum vixerit, exsolvatis et de solucione qualibet recuperetis apocham in qua de huiusmodi nostro mandato habeatur mencio specialis. Nos, enim, mandamus magistro racionali curie nostre aut alii cuicumque a vobis compotum audituro quod, vobis exhibentibus dictas apochas tempore raciocinii vestri, dictas quantitates in vestro compoto recipiat et admittat. Datum Perpiniani, .IIe. nonas janerii, anno Domini .Mº.CCCº.XLº.IIIIº. — Hugus, cancellarius. — Ex peticione provisa nuper per dominum regem in aula, mandato eiusdem facto Francischo de Prohomine».

Observacions

Transcripció revisada.
Vegeu Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 1, f. 99r – Rendició de comptes, Reial – 1345 i Barcelona - ACA - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 5, f. 98v – Rendició de comptes, Reial – 1348.

Bibliografia

Edicions:Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 771-772, doc. 226
Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., p. 322
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).