MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

MedCat doc1345 (21 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II – caixa 61, núm. 7556

Publicació de la fitxa: 2020-12-27
Darrera modificació: 2020-12-27
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:parcial

Tipologia

Tipus de document:Informe
Per unitat productora:Reial

Matèria

ExèrcitGuerraSalut/malaltia

Llocs / territoris

Territoris:Sardenya (regne/illa)
Localitats:Vila d'Esglésies, setge de

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Cartes reials, Jaume II
Signatura:caixa 61, núm. 7556

Data i lloc

Datació:expressa
Data:3 octubre 1323
Lloc:Vila d'Esglésies, setge de

Llengua

Català

Contingut

Regest

Guillem d'Anglesola informa Jaume II sobre la salut de l'infant Alfons, ja guarit després d'una malaltia («el senyor infant és sans e alegres, la mercè de Déu, jassia que sia estat malalt, mas ara és ben guarit»), i també li fa saber que ell mateix continua sa. També l'informa sobre la successió del comte d'Empúries i sobre la situació al setge de Vila d'Esglésies, en el qual han mort molts homes, tant d'infanteria com de cavalleria («senyor, vos fem saber que ych ha mort gran res de gens de peu e de caval»), i això ha provocat que la campanya es retardi («per lo gran defaliment que avem de gens sanes») i que la necessitat de reforços, que demana, sigui urgent. En la postdata comunica al rei la mort d'Artal de Luna, senyor de Sogorb i senyaler de l'infant, i li fa saber que del recompte fet per l'infant se'n dedueix que amb prou feines hi ha 700 o 800 homes de peu sans i 500 de cavalleria («no trobe que aje en tot lo setge de .DCC. a .DCCC. hòmens de peu sans [...] d'hòmens a caval no trobam que n'ajem pus de .D. de sans»). També suggereix que caldria enviar algun individu que porti la casa de l'infant, ja que tots els oficials han mort («serà mester que trametéssets al senyor infant qualque? hom? que li regís l'auberch, car no li à romàs negun ofeçiall, que tots són morts»).
Persones relacionades
1. Guillem (IV) d' Anglesola (m. c. 1333) - atorgant
2. Jaume II el Just (1267 – 1327) - destinatari
3. Alfons III el Benigne (1299 – 1336) - esmentat

Observacions

Guillem d'Anglesola, senyor de Bellpuig, fou un dels nobles als quals Jaume II encomanà la custòdia de l'infant primogènit durant la campanya de conquesta de Sardenya.

Bibliografia

Citacions:Arribas Palau (1952), La conquista de Cerdeña por ..., p. 216
Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., pp. 168 i 184
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).