MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

MedCat doc1296 (21 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 226, f. 127r

Publicació de la fitxa: 2022-01-05
Darrera modificació: 2022-09-29
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:inspecció personal
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Concessió
Per unitat productora:Reial

Matèria

AjudantsApotecari/especierArmesDeixebleLlicència d'armesMedicamentsPacient

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Barcelona

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 226, f. 127r
Òlim:Gratiarum 19, pars Iª

Data i lloc

Datació:expressa
Data:7 març 1325
Lloc:València

Llengua

Llatí

Contingut

Regest

Jaume II mana a Pere de Bell-lloc, veguer de Barcelona i el Vallès, que no detingui ni posi cap multa a Joan de la Geltrú i a Felip Jutge, apotecaris de Barcelona, si ells o els seus ajudants porten armes dintre o fora de la ciutat de Barcelona, atès que els fan falta per a protecció personal quan de nit van a dur medicaments als malalts i quan de dia van a buscar les herbes que necessiten. L'ordre de redactar el document (iussio) ha estat transmesa pel metge del rei Martí de Calça-roja.
Persones relacionades
1. Jaume II el Just (1267 – 1327) - atorgant
2. Joan de la Geltrú (fl. 1316 – 1343) - beneficiari
3. Felip Jutge (m. 1334) - beneficiari
4. Martí de Calça-roja (fl. 1304 – 1338) - intermediari

Text

Transcripció:«Jacobus, et cetera. Dilecto suo Petro de Pulcro-loco, vicario Barchinone et Vallense vel eius locumtenenti, salutem et cetera. Cum Johannes de la Gautru ac Philipus Judicis, apothecarii Barchinone, habeant aliquociens ire ac nuncios suos de nocte mitere pro medicinis ministrandis infirmis, necnon eciam de die extra civitatem ad perquirendum erbas necessarias suo officio, et ex hoc sit eis necessarium arma ad sui defensionem deferre, idicirco, vobis dicimus et mandamus quatenus, quocumque contigerit dictos apothecarios seu eorum nuncios, tam de nocte quam de die, extra seu intus civitatem, abire gladios seu enses quos secum portaverint ad sui defensionem, non auferatis eisdem seu bannum ab eis aut eorum bonis ratione predicta minime exigatis. Datam Valencie, nonas marcii, anno Domini .Mº.CCCº.XXº. quarto. — Bernardus de Vallo, mandato regio facto per magistrum Martinum de Caliga-rubea, phisicum.

Bibliografia

Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Cifuentes i Comamala (1993), Medicina i guerra a l'Europa baix ..., p. 114
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).