MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

MedCat doc11234 (20 / August / 2025)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional – vol. 2435, f. 3r

Publicació de la fitxa: 2025-07-03
Darrera modificació: 2025-08-04
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció
Estat:completa

Tipologia

Tipus de document:Rendició de comptes
Per unitat productora:Reial

Matèria

BarberCompravendaFustaPagament

Llocs / territoris

Territoris:Rosselló i Cerdanya (comtats)
Localitats:Perpinyà

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Reial Patrimoni: Mestre Racional
Signatura:vol. 2435, f. 3r
Òlim:Compte d'en Ramon Sanç, scrivà de la procuració dels comtats de Rosselló e de Cerdanya, obrer de la obra de l'arelotge e del seyn que·l senyor rey ordonà e manà fer en lo seu castell de Perpenyà l'any de la Nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.LVI., e comensà a .XV. de janer, de totes les reebudes e dates fetes per eyl per rahó de les messions de la dita obra.

Data i lloc

Data:1356
Lloc:Perpinyà

Llengua

Català

Contingut

Regest

Ramon Sanç, escrivà de la procuració reial dels comtats de Rosselló i Cerdanya i comissionat pel rei per a l'administració de les obres del rellotge del castell de Perpinyà, fa constar que ha pagat 2 ll 2 ss a Guillem Horts, barber de Perpinyà, per 10 canes i mitja de posts o planxes de fusta que havien sobrat en la construcció del rellotge, com a millor postor. Foren valorades per Pere Setembre, fuster de Perpinyà.
Persones relacionades
1. Pere III el Cerimoniós (1319 – 1387) - ordenant
2. Ramon Sanç (fl. 1356) - pagador
3. Guillem Horts (fl. 1356) - beneficiari

Text

Transcripció:«Ítem, met en reebuda .X. canes e miga de fulla, de aquella fulla que fon comprada obs de fer lo postam damuntdit, que sobrà de la dita obra des que fon desfeyt lo postam, cor tota l'altra fulla, exceptat aquestes .X. canes e miga, fon despesa e mesa en diverses obres de la obra de la fusta de l'arelotge e del seyn, ab aquella fulla que fon consumada, gastada e destruÿda en clavar e desclavar aquela del postam damuntdit. Les quals dites 10 canes e mige foren venudes a·n Guillem Orts, barber, a for de .IIII. ss. per cana, tractant e manejant Pere Setembre, fuster de Perpenyà, qui aquella canà e mesurà, cor no fon hom qui tant hi donàs com lo dit Guillem Orts, barber — .II. lbr. .II. ss.» [Al marge esq.:] «Manament ab letra del senyor rey que degués vendre tot so que sobràs, feta la dita obra del dit seny».

Bibliografia

Edicions:Beeson (1982), Perpignan 1356: The Making of a ..., p. 111 (trad. angl., incorrecta)
Reproduccions:PARES ACA
Beeson (1982), Perpignan 1356: The Making of a ..., pp. 110 (facs. en b/n)
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).