MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

MedCat doc10650 (21 / November / 2024)

Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres – reg. 1952, f. 33r

Publicació de la fitxa: 2024-04-03
Darrera modificació: 2024-04-04
Bases de dades:MedCat
Fons:Lluís Cifuentes

Descripció

Autor:Lluís Cifuentes
Procedència:reproducció

Tipologia

Tipus de document:Manament
Per unitat productora:Reial

Matèria

ConstruccióMonestirPriorReiReligiós OSBSalut/malaltia

Llocs / territoris

Territoris:Catalunya (Principat)
Localitats:Montserrat

Identificació

Localització

Arxiu / fons:Barcelona - Arxiu de la Corona d'Aragó [Arxiu Reial de Barcelona] - Cancelleria reial, Registres
Signatura:reg. 1952, f. 33r
Òlim:Curie Sigilli Secreti 1 de Joan I

Data i lloc

Datació:expressa
Data:30 agost 1387
Lloc:Barcelona

Llengua

Català

Contingut

Regest

Joan I mana a Vicenç de Ribes, prior del monestir de Montserrat, que, atès que dintre de poc té intenció de pujar al monestir per donar gràcies a la Mare de Déu per haver-se recuperat de la greu malaltia que ha patit, [en compliment de la promesa que ha fet], faci fer dues llars de foc, de la manera adequada, a les estances que els reis hi ocupen, una a la cambra i l'altra al menjador, que no en tenen.
Persones relacionades
1. Joan I el Caçador (1350 – 1396) - atorgant
2. Vicenç de Ribes (m. 1408) - destinatari

Text

Transcripció:«Lo rey. — Prior: com Nós hajam ordonat dins breus dies anar aquí per retre gràcies a la Verge Maria de nostra sanitat e convalecència e en la cambra nostra e palau de menjar qui són aquí no haja xemeneas, deÿm e manam-vos que, vistes les presents, en la dita cambra e palau façats fer les dites xemeneas, e aquella del palau sia major que aquella de la cambra. E fets fer que·ls fumerals sien amples perquè no donen fum al palau ne a la cambra. Dada en Barcelona, sots nostre segell secret, a .XXX. dies de agost, en l'any de la nativitat de Nostre Senyor .M.CCC.LXXXVII. — Ffranciscus Çacosta. — Dominus rex mandavit mihi Bernardo de Jonquerio. — Probata. — Dirigitur religioso fratri Vincencio de Ribes, priori Montisserrati».

Observacions

Transcripció de Girona 1931, revisada i adaptada a les normes actuals.
Vegeu també Barcelona - ACA - Cancelleria reial, Registres – reg. 1751, f. 115r – Lletra, Reial – 7 setembre 1387.
Girona 1931 publica altres documents sobre la malaltia i convalescència del rei.

Bibliografia

Edicions:Girona i Llagostera (1931), Itinerari del rei En Joan I ..., p. 12, doc. 4
Reproduccions:PARES ACA
Citacions:Altés i Aguiló (1997), Benet Ribas i Calaf (1735-1812) ..., p. 83
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).