MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

bib8620 (28 / February / 2026)

Darrera modificació: 2026-02-02
Bases de dades: Sciència.cat

Cornet i Arboix, Ramon N. - Torras i Serra, Marc (eds.), El Receptari de Manresa (s. XIV), Manresa, Arxiu Històric de les Ciències de la Salut (Publicacions de l'Arxiu Històric de les Ciències de la Salut, 8-9), 2005, 2 vols. (194 pp.; 13 pp. + cxxx ff.).

Resum
Aquest vell Receptari de Manresa, amb les fórmules que va elaborar l'apotecari Bernat Despujol, és un dels tresors conservats de la nostra medicina medieval [Bernat Despujol, Receptari de Manresa]. Data de meitat del segle XIV, concretament dels anys 1347 i 1348 i està just tocant l'inici de l'epidèmia de pesta negra, i molt poc després de l'episodi de la Llum. Va estar més de cinc-cents anys sense que ningú li fes cap cas, quedant desconegut, fins que en una cerca d'arxiu va ser trobat. Sobre la prioritat de la redescoberta hi ha hagut una certa diferència de criteris, que no s'ha de resoldre aquí. Però es va creure que era un document excepcional, de gran importància, perquè era una mostra directa d'un temps passat, i abundant per la quantitat de receptes, que reflectia el que era l'activitat diària d'un apotecari, en aquest cas de Manresa, però que permetia conèixer el que es feia en una ciutat de relativa importància a la Corona d'Aragó l'any 1347, i resulta que, comparativament, el nivell de l'activitat i dels coneixements era prou bo. Hem de recordar que en aquest temps, la primera meitat del segle XIV, la Corona d'Aragó estava en el primer nivell de la medicina del món. El punt culminant podem centrar-lo, esquemàticament i per a facilitat del record, en el 1300. Aleshores encara vivia Arnau de Vilanova, que morí el 1311, i fou el metge més important del món del seu temps. També Ramon Llull, que morí el 1316, notable en molts aspectes, però també en història de la ciència. I sobretot l'Escola de Medicina més important del món del seu temps, la de Montpeller, que aleshores estava en territori de la Corona d'Aragó i regida pel Casal de Barcelona, coneguda com l'etapa del Montpeller català.

Conté:
* vol. 1: Estudi i transcripció
* vol. 2: Facsímil
Matèries
Medicina - Farmacologia
Edició
Facsímil
Notes
A l'estudi no s'adverteix que al bisbat de Vic ja s'emprava el còmput cronològic de la Nativitat des d'abans que a la resta del país.
Recensions:
* M. Coromines Balletbò, a ATCA, 25 (2006), 622-624. URL: http:/​/​publicacions.iec.cat/​repository/​pdf/​00000006 ...
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10854/​180657 (vol. 1)
http:/​/​hdl.handle.net/​10854/​180658 (vol. 2)
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).