MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

bib7228 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2018-12-03
Bases de dades: Sciència.cat

Voigts, Linda E. - McVaugh, Michael R., A Latin Technical Phlebotomy and Its Middle English Translation, Filadèlfia, The American Philosophical Society (Transactions of the American Philosophical Society, 74, pt. 2), 1984, 69 pp., il.

Resum
Edició del tractat de flebotomia (Tractatus Magistri Enrici de egritudinibus fleubotomandis, inc. «Propositum est presentis negotii breviter tractare») atribuït a Henry of Winchester (Henricus Wintoniensis), mestre de Montpeller (c. 1200), i de la traducció anglesa (Of Phlebotomie) que se'n va fer c. 1400. Aquesta obra fa la impressió d'haver estat elaborada pensant en les necessitats d'un metge pràctic, atès que està organitzada a partir d'una llista de malalties (entre les quals les febres ocupen un lloc molt destacat) i així el metge sabia quina vena havia de sagnar per a cada malaltia, assumint que la resta de circumstàncies fossin favorables. Edició del text llatí a partir del ms. BNE 3066, ff. 5v-7v, del s. XIV, per ser més pròxim a la traducció anglesa (com en aquesta i en un altre ms. llatí, el text hi és atribuït a Henry of Winchester). L'autor real, probablement, fou Maur de Salern (c. 1130-1214).
Matèries
Medicina - Cirurgia i anatomia
Traduccions
Anglès
Llatí
Edició
Montpeller
Notes
És més elaborat (i amb una part sobre les febres) que l'atribuït a Maur de Salern publicat per Buerschaper (1919), Ein bisher unbekannter ..., amb els quals els autors el relacionen (p. 7).
URL
http:/​/​books.google.com/​books?id=yj4LAAAAIAAJ​&lpg=P ...
Conté edicions de
1.Maur de Salern (c. 1130 – 1214), Liber de flebotomia, pp. 36-52
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).

Centre de Documentació Ramon Llull

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Institut Interuniversitari Lopez Piñero

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València