|
Darrera modificació: 2010-06-17
Bases de dades: Sciència.cat, Translat, Llull, BBAHLM
Vernet, Joan - Parés, Ramon (eds.), La ciència en la història dels Països Catalans, València, Institut d'Estudis Catalans - Universitat de València, 2004 - 2009, 3 vols.
- Resum
- La ciència i la tècnica sempre han ocupat un lloc en la història de tots els pobles, com la religió, la literatura o les belles arts. Unes vegades el seu dinamisme és palès, expansiu o receptiu, d'altres té un caire pobre o estancat. Sempre comprèn una part del que va passant cada dia en una mateixa societat i contribueix, poc o molt, a la seua configuració. El curs general de la ciència i de la tècnica conforma una construcció lògica sobreposada a la quotidianitat, que tracta d'enllaçar tots els punts d'una amplíssima tradició cultural. La Ciència en la Història del Països Catalans descriu el lloc de la ciència i de la tècnica pel que fa als pobles d'aquest àmbit, des del segle X als nostre dies, i aporta una perspectiva sorprenenet, en molt casos inèdita. Es tracta d'una edició extensa i rigorosa que només podia fer-se amb la col.laboració d'un gran nombre d'historiadors dels temps modern i contemporani. L'obra ha estat ordenada seguint un disseny comprensible i unitari i serà, de ben segur, un bon referent, tant per als estudiosos com per als simplement interessats en aquest aspecte de la història social dels pobles de llengua catalana.
Conté:
VOLUM I (2004): DELS ÀRABS AL RENAIXEMENT
-- Part primera: Les remors àrabs a la Catalunya comtal
- El petit renaixement dels comtats catalans de l'època carolíngia. J. Vernet i J. Samsó, Universitat de Barcelona
- Cap. 1. La ciència àrab al sud de Catalunya. M. Forcada, Universitat de Barcelona
- Cap. 2. Ambient intel·lectual a la Catalunya dels segles X i XI. Els monestirs i les seves biblioteques. R. M. Comes, Universitat de Barcelona
- Cap. 3. Els inicis de la introducció de la ciència àrab a Europa a través de Catalunya. J. Samsó, Universitat de Barcelona
- Cap. 4. Astrolabis de la Catalunya medieval. D.A. King, J. W. Goethe University, Frankfurt am Main
- Cap. 5. Tecnologia agrícola i preindustrial a la societat catalana de l'època comtal. M. Viladrich, Universitat de Barcelona
-- Part segona: El temps de les universitats i l'escolàstica
- Vernet - Samsó (2004), "La ciència i la tècnica als ...". J. Vernet i J. Samsó, Universitat de Barcelona
- Cap. 1. Samsó (2004), "El procés de la transmissió ...". J. Samsó, Universitat de Barcelona
- Cap. 2. Samsó (2004), "Traduccions i obres científiques ...". J. Samsó, Universitat de Barcelona
- Cap. 3. Cifuentes i Comamala (2004), "L'ús del català en els textos ..." Ll. Cifuentes, Universitat de Barcelona
- Cap. 4. McVaugh (2004), "La medicina i els metges a la ...". M. R. McVaugh, Universitat de Carolina del Nord, Chapel Hill (EUA)
- Cap. 5. Arrizabalaga (2004), "Les universitats". J. Arrizabalaga, Institució Milà i Fontanals (CS1C), Barcelona
- Cap. 6. Badia (2004), "La ciència a l'obra de Ramon ...". L. Badia, Universitat de Barcelona
- Cap. 7. McVaugh (2004), "Arnau de Vilanova". M. R. McVaugh, Universitat de Carolina del Nord (EUA)
- Cap. 8. Pereira (2004), "Per una història de l'alquímia ...". M. Pereira, Universitat de Siena
- Cap. 9. Chabàs (2004), "L'activitat astronòmica a ...". J. Chabàs, Universitat Pompeu Fabra (Barcelona)
- Cap. 10. Comes (2004), "La cartografia a Mallorca i a ...". M. Comes, Universitat de Barcelona
- Cap. 11. Viladrich (2004), "Tecnologia hidràulica agrícola ...". M. Viladrich, Universitat de Barcelona
VOLUM II (2007): DEL NAIXEMENT DE LA CIÈNCIA MODERNA A LA IL·LUSTRACIÓ
-- Part primera: El Renaixement als Països Catalans
- L'activitat científica als Països Catalans durant els segles XV i XVI. V. Navarro i J. M. López Piñero, Universitat de València i CSIC
- Cap. 1. Els fonaments de les noves concepcions. J. M. López Piñero i V. Navarro, Universitat de València i CSIC
- Cap. 2. L'activitat científica i l'organització política. V. Navarro i V. L. Salavert, Universitat de València i CSIC
- Cap. 3. Salavert Fabiani (2007), "La impremta i la comunicació ...". V. L. Salavert, Universitat de València i CSIC
- Annex cap. 3. Tormo (2007), "Els obradors de mossèn Posa ...". E. Tormo, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
- Cap. 4. La filosofia natural. V. Navarro, Universitat de València i CSIC
- Cap. 5. El conreu de les disciplines matemàtiques. V. Navarro i V. L. Salavert, Universitat de València i CSIC
- Cap. 6. L'astronomia i les seves aplicacions. V. Navarro, Universitat de València i CSIC, i J. Chabàs, Universitat Pompeu Fabra (Barcelona)
- Annex cap. 6. Astronomia a la Universitat de València: l'obra científica de Jeroni Muñoz i les seves contribucions a la crítica de la cosmologia aristotèlica i medieval. V. Navarro, Universitat de València i CSIC
- Cap. 7. El saber mèdic. J. M. López Piñero, Universitat de València i CSIC
- Cap. 8. La història natural. L'alquímia i el paracelsisme. J. M. López Piñero, Universitat de València i CSIC
-- Part segona: La revolució científica
- El segle de la revolució científica. V. Navarro i J. M. López Piñero, Universitat de València i CSIC
- Cap. 1. La revolució científica i els Països Catalans. Períodes i àrees d'activitat científica. V. Navarro i J. M. López Piñero, Universitat de València i CSIC
- Cap. 2. El cultiu de les disciplines físicomatemàtiques als anys centrals del segle XVII. V. Navarro, Universitat de València i CSIC, i E. Recasens, Universitat Politècnica de Catalunya
- Cap. 3. El moviment "novator" de les ciències físicomatemàtiques. V. Navarro, Universitat de València i CSIC
- Cap. 4. La medicina i els sabers químics i biològics afins. J. M. López Piñero, Universitat de València i CSIC
-- Part tercera: La Il·lustració
- El segle de la Il·lustració. J. M. Camarasa, DURSI de la Generalitat de Catalunya, i A. Roca i Rosell, Universitat Politècnica de Catalunya
- Cap. 1. Les noves institucions il·lustrades. M. García Doncel, A. Martínez Vidal i A. Nieto i Galan, Universitat Autònoma de Barcelona, i J. Pardo, Institució Milà i Fontanals (CSIC), Barcelona
- Cap. 2. La botànica i els sabers naturalístics i agronòmies. J. M. Camarasa, DURSI de la Generalitat de Catalunya, A. Camós, Centre d'Estudis d'Història de les Ciències (UAB), i C. Sendra, Universitat de València i CSIC
- Cap. 3. Contribucions al procés de modernització científica: físics, astrònoms i matemàtics. V. Navarro, Universitat de València i CSIC, i C. Puig, Universitat Politècnica de Catalunya
- Cap. 4. La química: de les tradicions artesanes a l'assimilació de les noves teories. P. Grapí, IES Joan Oliver de Sabadell (Barcelona), i A. Nieto i Galan, Universitat Autònoma de Barcelona
- Cap. 5. Els sabers mèdics. A. Zarzoso, Museu d'Història de la Medicina de Catalunya
- Cap. 6. L'Acadèmia de Matemàtiques de Barcelona i els enginyers militars a Catalunya. H. Capel, Universitat de Barcelona
- Cap. 7. Ciència, Il·lustració i revolució industrial. A. Roca i Rosell, Universitat Politècnica de Catalunya, i A. Nieto i Galan, Universitat Autònoma de Barcelona
VOLUM III (2009): DE L'INICI DE LA INDUSTRIALITZACIÓ A L'ÈPOCA ACTUAL
-- Part primera: La industrialització
- El temps de la industrialització. A. Roca i Rosell, Universitat Politècnica de Catalunya, i J. M. Camarasa, DIUE de la Generalitat de Catalunya
- Cap. 1. L'ensenyament tècnic i professional: de les escoles de la Junta de Comerç a la primera escola industrial. P. Bernat, Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la Tècnica, i G. Lusa, Universitat Politècnica de Catalunya
- Cap. 2. La ciència de les ciutats, les xarxes urbanes i la nova construcció. J. Rosell, Universitat Politècnica de Catalunya, F. Roca, M. Arroyo, Universitat de Barcelona
- Cap. 3. Una sanitat en transformació. J. M. López Piñero, Universitat de València i CSIC, F. Bujosa, Universitat de les Illes Balears
- Annex cap. 3. Jaume Ferran i Clúa com a capdavanter de la microbiologia sanitària. R. Parés, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
- Cap. 4. Ciència per a tothom i naturalistes extraacadèmics. J. Cuello, IES Montjuïc (Barcelona), i J. Martí, Universitat de Lleida
- Cap. 5. La navegació al segle XIX. S. Riera, Universitat de Barcelona, i A. Florensa, Universitat Ramon Llull (Barcelona)
- Cap. 6. La recepció de l'evolucionisme. A. Camós, Centre d'Estudis d'Història de les Ciències (UAB), J. I. Català, Universidad Cardenal Herrera-CEU-CSIC (València), i T. F. Glick, Boston University (EUA)
- Cap. 7. Els inicis del vapor i del ferrocarril a Catalunya. A. Florensa, Universitat Ramon Llull (Barcelona), i S. Riera, Universitat de Barcelona
- Cap. 8. Els professionals de la química del segle XIX: escoles, indústria i universitat. P. Grapí, IES Joan Oliver (Sabadell), i A. Nieto i Galan, Universitat Autònoma de Barcelona
- Cap. 9. Ensenyament de les matemàtiques, recepció de les noves tendències. F. Barca, i G. Lusa, Universitat Politècnica de Catalunya
- Cap. 10. Els inicis de la investigació científica a Menorca. J. M. Vidal, Institut Menorquí d'Estudis
- Cap. 11. Ciència elèctrica i electrificació. J. C. Alayo, Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica, ETSEIB-UPC (Barcelona)
- Cap. 12. Geologia i geodèsia: reconeixement bàsic del territori. R. Gozalo, Universitat de València
- Cap. 13. Una agronomia en mutació. J. Cartanà, Universitat de Barcelona, i E. Mateu i S. Calatayud, Universitat de València
-- Part segona: Del Noucentisme a la Guerra Civil
- El Nou-cents i el desenvolupament autònom. A. Roca i Rosell, Universitat Politècnica de Catalunya, i J. M. Camarasa, DIUE de la Generalitat de Catalunya
- Cap. 1. Catalanisme, valencianisme i ciència en el canvi de segle. A. Roca i Rosell, Universitat Politècnica de Catalunya, i V. L. Salavert, Universitat de València i CSIC
- Cap. 2. L'Església i la ciència. J. M. Camarasa, DIUE de la Generalitat de Catalunya, A. Roca i Rosell, Universitat Politècnica de Catalunya, M. García Doncel, Universitat Autònoma de Barcelona, i J. I. Català, Universidad Cardenal Herrera-CEU-CSIC (València)
- Cap. 3. La física com a nova frontera i com a servei. A. Roca i Rosell, Universitat Politècnica de Catalunya, V. Navarro, Universitat de València i CSIC, i X. Roque, Universitat Autònoma de Barcelona
- Cap. 4. L'escola biològica catalana. O. Casassas, Institut d'Estudis Catalans
- Cap. 5. Els sabers mèdics en el segle XX: el País Valencià. J. M. López Piñero, Universitat de València i CSIC
- Cap. 6. Les noves ciències naturals i la geografia entre 1900 i 1936. Jesús I. Català, Universidad Cardenal Herrera-CEU-CSIC (València), i P. Sunyer, Universidad Nacional Autònoma de México
- Cap. 7. La Guerra Civil i les institucions científiques catalanes: el cas de la recerca matemàtica (1907-1967). A. Malet, Universitat Pompeu Fabra
- Cap. 8. Química acadèmica i química industrial a les primeres dècades del segle XX. A. Toca i A. Nieto i Galan, Universitat Autònoma de Barcelona
- Cap. 9. La República, la Generalitat i la renovació de les institucions científiques. A. Roca i Rosell, Universitat Politècnica de Catalunya
- Cap. 10. La Guerra Civil (1936-1939) i la ciència. J. I. Català, Universidad Cardenal Herrera-CEU-CSIC (València), i A. Roca i Rosell, Universitat Politècnica de Catalunya
- Cap. 11. La diàspora i l'exili interior. J. M. Camarasa, DIUE de la Generalitat de Catalunya, i J. I. Català, Universidad Cardenal Herrera-CEU-CSIC (València)
- Matèries
- Història de la ciència
- Notes
- Fitxa de l'editor:
http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleNa ... 
http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleNa ...
http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxa.do?moduleNa ...
|
