MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

bib34444 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-04-22
Bases de dades: Sciència.cat

Guardiola i Pereira, Elena - Cifuentes i Comamala, Lluís - Sala i Pedrós, Joan (eds.), El receptari de Joan Martina (Sabadell, 1439): estudis i edició facsímil, Barcelona, Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (Publicacions del Seminari d'història de la medicina, 4), 2023, 174 pp., ISBN DL B 19674-2023.

Resum
El receptari mèdic és un antic gènere extrauniversitari de gran interès per estudiar les necessitats sanitàries més bàsiques de la població i de quina manera eren cobertes en el període que va des de la creació del sistema mèdic vigent, a finals del segle XIII, fins a la força recent generalització de l'assistència sanitària. S'hi han distingit dues variants, una de “professional” i una altra de “domèstica”. Els de la primera variant eren vademècums pràctics dels metges extrauniversitaris, els més nombrosos i accessibles per a la majoria de la població. Són una finestra excel·lent per conèixer quines eren les seves necessitats terapèutiques immediates i com les gestionaven. D'altra banda, els de la variant “domèstica” eren guies per a l'autoajuda individual i familiar que permeten saber quines eren les necessitats sanitàries de l'espai domèstic i com s'hi feia front. El receptari del sabadellenc Joan Martina, de 1439, és un bon exemple d'aquests últims, aparentment modest però important, perquè demostra que la creació i la consolidació del nou sistema mèdic no van ser cosa només de les grans ciutats i de les seves elits socials, intel·lectuals i de govern. En aquest volum es reimprimeix l'edició d'aquest receptari que va fer Josep Perarnau el 1992 i un estudi del gènere publicat per Lluís Cifuentes en l'any 2016. També inclou un article original en el qual aquest darrer hi analitza i contextualitza el receptari de Martina i l'edició de Perarnau i, finalment, una reproducció facsímil del manuscrit que el conserva.

Conté:
* Pròleg / Elena Guardiola i Pereira & Lluís Cifuentes i Comamala & Joan Sala i Pedrós · 9-14
* Cifuentes i Comamala (2023), "El receptari de Joan Martina, de ..." · 19-51
* I. Cifuentes i Comamala (2016), "El receptari mèdic baixmedieval ..." · 55-113
* II. Perarnau i Espelt (1992), "El receptari del sabadellenc Joan ..." · 115-156
* III. Reproducció facsímil del receptari de Joan Martina (Carpentràs, Bibliothèque-musée Inguimbertine, ms. 126, ff. 86v-90v, 25r, 27rv, 28r i 83r) · 159-174
Matèries
Història de la medicina
Medicina - Farmacologia
Fonts
Català
Edició
URL
https:/​/​ramc.cat/​wp-content/​uploads/​2024/​02/​4-PUBLI ...
Conté edicions de
1.Martina, Joan (fl. 1430 – 1441), Receptari de Joan Martina
Observacions: Reimpr. de Perarnau 1992
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).

Centre de Documentació Ramon Llull

Lluís Cifuentes i Comamala
lluiscifuentes@ub.edu

Centre de Documentació Ramon Llull
Dept. de Filologia Catalana i Lingüística General
Universitat de Barcelona

Institut Interuniversitari Lopez Piñero

Carmel Ferragud Domingo
carmel.ferragud@uv.es

Institut Interuniversitari López Piñero
Dept. d’Història de la Ciència i Documentació
Universitat de València