MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

bib34119 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2024-07-16
Bases de dades: Sciència.cat

Muñoz Benavent, Maria (ed.), El Tractat de cirurgia d'Antoni Roig (1633), València, Tirant lo Blanch, 2024, 332 pp.

Resum
Aquest llibre conté l'edició i l'anàlisi d'un manuscrit que es conserva a la Biblioteca Riccardiana de Florència. El manuscrit és un tractat de cirurgia en català, escrit en 1633, i fou adquirit pel científic i erudit Francesco Redi. El tractat no conté un títol, de manera que l'hem titulat Tractat de cirurgia. El seu autor, Antoni Roig, era mestre cirurgià a Palma i va organitzar el tractat en forma de preguntes i respostes. La nostra hipòtesi és que aquest tractat tenia una intenció educativa: servir de material de suport per a preparar l'examen de mestre cirurgià, en català, a Mallorca, a principis del segle XVII. El manuscrit d'Antoni Roig és, fins ara, un text inèdit, que precedeix els testimonis coneguts fins ara per a la preparació d'exàmens de cirurgià. Aquesta investigació ompli un buit que permet de continuar les recerques conduents a la reconstrucció de la història de la medicina en l'àmbit de la Corona d'Aragó en llengua catalana durant l'època moderna.

Sumari:
* Introducció · 11
La cirurgia europea baixmedieval · 11 - La cirurgia moderna a la península ibèrica · 17 - La formació i l'exercici de la cirurgia a la Corona d'Aragó · 18 - El Real Protomedicato a la Corona de Castella · 26 - La vernacularització dels coneixements mèdics en els segles XVI i XVII · 31 - Els manuscrits mèdics catalans · 32 - Els impresos mèdics catalans als segles XV i XVI · 37 - La producció de coneixement mèdic a través de l'ús de la llengua vernacla a Europa i Castella · 39
* El Tractat de cirurgia · 49
Autoria · 59 - Fonts del Tractat de cirurgia · 62
* Glossaris · 95
Glossari d'animals · 95 - Glossari de termes mèdics · 96 - Glossari de minerals · 115 - Glossari de plantes · 117 - Glossari de fongs · 130 - Glossari d'ungüents · 131 - Glossari d'unitats de mesura · 138
* Edició del Tractat de cirurgia · 139
Descripció codicològica · 139 - Criteris d'edició · 141 - Abreviatures · 142 - Sigles · 143 - Edició filològica i anotada del Tractat de cirurgia d'Antoni Roig · 145
* Reflexions finals · 305
* Bibliografia · 307
Fonts primàries · 307 - Manuscrits · 307 - Edicions antigues · 307 - Bibliografia crítica · 314
* Annex I: El procés d'Arcís · 325
* Annex II: Traducció de l'Exordia · 328
Matèries
Història de la medicina
Medicina - Cirurgia i anatomia
Fonts
Català
Manuscrits
Notes
Informació de l'editor .
Conté edicions de
1.Roig, Antoni (fl. 1598 – 1633), Tractat de cirurgia Completa.
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).