MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

bib32839 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2022-11-07
Bases de dades: Sciència.cat

Mutgé i Vives, Josefina, "La contribució de les ciutats de Tortosa i de Girona a l'armada contra els genovesos durant el regnat d'Alfons el Benigne (1333)", dins: AA.DD., XIV Congresso di Storia della Corona d'Aragona sul tema la Corona d'Aragona in Italia (secc. XIII-XVIII) (Sassari-Algghero, 19-24 maggio 1990), Sàsser, Carlo Delfino, 1996, vol. 3 (Presenza ed espansione della Corona d'Aragona in Italia, secc. XIII-XV), pp. 629-641.

Resum
Hem estudiat en diverses ocasions la guerra que entre 1330 i 1335 es va mantenir entre la Corona catalano-aragonesa i la república de Gènova. A conseqüencia de la conquesta de Sardenya per Jaume II en el 1323, l'antiga rivalitat comercial entre catalans i genovesos es va convertir en guerra declarada, la situació de Barcelona es féu francament dificil i fou aquest el motiu pel qual els consellers de la ciutat comtal proposaren al rei Alfons el Benigne l'organització d'una armada contra els genovesos. La campanya contra Gènova, bé que va ser una iniciativa del consell de Barcelona, comporta una mobilització de totes les forces de la Corona d'Aragó. Ja des del 1330, els consellers de Barcelona varen signar uns acords amb Mallorca, per tal d'organitzar una armada conjunta. Un ajut important fou el que presta la ciutat de València, assolit gràcies a la intervenció del rei Benigne. Però no podem oblidar la col·laboració facilitada per les ciutats de Tortosa i de Girona, que és el tema que ocuparà les pàgines d'aquesta comunicació.
Matèries
Història - Economia
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10261/​37451
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).