MedCat

Darrera modificació: 2014-01-08
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Giralt, Sebastià, Decus Arnaldi: estudis entorn dels escrits de medicina pràctica, l'ocultisme i la pervivència del corpus atribuït a Arnau de Vilanova, Bellaterra, Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona: Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana, 2002, 841.

Resum

Sota el títol de Decus Arnaldi es reuneix un conjunt de treballs que tenen el denominador comú de versar sobre el corpus mèdic i filosoficonatural atribuït a Arnau de Vilanova (c. 1240-1311). Tres d'aquests treballs estan centrats en un seguit d'escrits breus sobre medicina pràctica i ocultisme, mentre que l'últim aborda la pervivència del corpus arnaldià. Serveix d'introducció un estat de la qüestió sobre la vida i l'obra d'Arnau i la "qüestió arnaldiana". La primera part estudia quatre consilia, tal com s'anomenaven en l'Edat Mitjana els textos mèdics que contenien tractaments per a malalts determinats. Són els titulats Regimen podagre, Regimen quartane, Cura febris ethice i Epistola ad Bremundum Montisferrarii. De tots ells se n'estudien l'estructura, la funció sociomèdica, així com la possible autoria arnaldiana sobretot a partir del fonament de la tradició textual i dels continguts paral·lels d'altres obres ja autentificades. D'un dels opuscles, el Regimen quartane, se'n dóna l'edició crítica i la traducció. Finalment, s'intenta arribar a certes conclusions al voltant del gènere del consilium en el marc de la literatura mèdica baixmedieval i de la medicina pràctica d'Arnau i del galenisme coetani. La segona part aborda quatre tractats atribuïts a Arnau que versen sobre malalties específiques: el Tractatus contra calculum, el Regimen contra catarrum, el De tremore cordis i el De epilentia. Es demostra que els quatre pertanyen a una tradició textual comuna i es remunten al mateix origen: en realitat són obra del metge genovès Galvano da Levanto. La tercera part té com a punt de partida el De reprobacione nigromantice ficcionis, un opuscle escrit sens dubte per Arnau, del qual es dóna l'edició crítica i la traducció. Es tracta d'una quaestio contra la nigromància, en la qual s'usa el mètode escolàstic per negar la possibilitat que ningú domini el dimoni. A partir del seu contingut, s'intenten descobrir les fonts màgiques emprades per l'autor i s'estudien les concepcions sobre la nigromància i la màgia natural, en especial en la teologia i la filosofia natural del segle XIII, la discussió sobre els límits entre ambdues i les mesures basades en l'astrologia i en les propietates oculte aplicades per Arnau en les seves intervencions terapèutiques. També se n'intenta destriar l'autèntica figura i obra del mite de l'Arnau mag que les va embolcallar. A mode d'epíleg, la quarta part tracta de la pervivència de conjunt del corpus arnaldià en l'era moderna.

Matèries

Vilanova, Arnau de
Pseudo-Arnau de Vilanova
Història de la medicina
Màgia - Nigromància
Recepció
Edició
Astronomia i astrologia

Notes

Dir.: J. Martínez Gázquez (UAB).
Vegeu https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=271224

URL

http:/​/​hdl.handle.net/​10803/​5542
http:/​/​dialnet.unirioja.es/​servlet/​tesis?codigo=5158

Conté edicions de

1.	Arnau de Vilanova (autoria dubtosa), Regimen quartane
2.	Arnau de Vilanova (c. 1240 – 1311), Epistola de reprobacione nigromantice ficcionis