MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

bib29669 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-11-03
Bases de dades: Sciència.cat

Vinyoles, Teresa-Maria, Història de les dones a la Catalunya medieval, Lleida - Vic, Pagès - Eumo (Biblioteca d'història de Catalunya, 6), 2005, 264 pp.

Resum
L'autora fa un repàs a les activitats i als sabers de les dones dels diferents grups socials, entre el segle IX i l'any 1500. Dels primers temps, ens explica el protagonisme de les repobladores i de les camperoles, de les comtesses i de les religioses. De la societat feudal, a partir del segle XI, ens parla de les comtesses i senyores dels castells, de les camperoles, de l'impacte del procés de feudalització i de les guerres en la família medieval. A continuació repassa la visió que ofereixen les grans cròniques catalanes sobre les dones dels segles XIII i XIV. També exposa el paper actiu que tingueren en el món urbà: mestresses de casa, lligades a l'activitat artesanal o als negocis. Finalment, parla dels moviments religiosos femenins, de les dones marginals i les sanadores. En síntesi, el llibre estableix un diàleg viu amb el passat donant la veu a les protagonistes, gairebé sempre oblidades en la narració històrica. D'aquest llarg recorregut cronològic, Teresa Vinyoles en destaca una constant: el paper principal de les dones en la pràctica de les relacions humanes, el qual va molt més enllà de les relacions de poder. És a dir: són dipositàries i transmissores d'una altra cultura que té a veure amb la procreació, l'alimentació, la salut i l'amor.
Matèries
Història
Dones
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).