MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

bib27776 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2019-12-04
Bases de dades: Altres

Urgell, Ricard, "Els fills de Jaume I i la política successòria", dins: Ferrer i Mallol, Maria Teresa (ed.), Jaume I: commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 91), 2011, vol. 1, pp. 599-608.

Resum
La dècada de 1240 és clau en la política successòria de Jaume I, ja que va ser en aquesta època en què el monarca féu palès que el punt central del seu ideari era dividir el patrimoni territorial de la Corona d'Aragó entre tots els seus descendents. Aquesta decisió es va fer realitat a la seva mort l'any 1276, amb el repartiment de l'esmentat patrimoni entre els dos fills que el sobrevisqueren; així, mentre que Pere esdevingué hereu de bona part de la Corona d'Aragó, a Jaume se li n'atorgà una petita part segregada que, posteriorment, constituiria la Corona de Mallorca. La dimensió d'aquesta política i de les seves conseqüències ha estat prou debatuda pels historiadors, els estudis dels quals sovint n'aporten opinions contradictòries —tot i això, cal destacar que les que predominen són aquelles que consideren que la voluntat de crear la Corona de Mallorca com a ens separat de la Corona d'Aragó constituí un greu error per part de Jaume I.
Matèries
Medicina - Cirurgia i anatomia
Història de la medicina
Guerra
URL
https:/​/​www.academia.edu/​14612047/​Els_fills_de_Jaum ...
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).