MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

bib2696 (25 / November / 2024)

Darrera modificació: 2019-03-09
Bases de dades: Sciència.cat

Ferragud Domingo, Carmel, La cura dels animals: menescals i menescalia a la València medieval, Catarroja, Afers (Recerca i pensament), 2009, 254 pp.

Resum
El 1364, un plet va enfrontar davant la cort del justícia civil de la ciutat de València un canvista i un menescal, aquest darrer acusat de negligència per una mala praxi. Els detalls sobre la naturalesa dels continguts i de la pràctica de l'art de la menescalia, com també el tipus d'individu que solia exercir-la, emergeixen de la veu dels testimonis del procés amb una riquesa de matisos inusitada. La qualitat de la informació que proporciona aquest magnífic document, i també altres fonts complementàries procedents de la Cancelleria reial i arxius de la ciutat, han servit a Carmel Ferragud per explicar una de les ocupacions mèdiques menys conegudes a la Corona d'Aragó medieval i a l'Occident europeu: l'atenció dels animals. L'estudi remarca la gran transcendència que tingueren els equins a la societat baixmedieval, però també altres bèsties com ara les destinades al consum humà, o bé els gossos, els ocells de presa i, fins i tot, les feres salvatges custodiades als palaus. L'alt valor atorgat a determinats animals obligà a buscar solucions per criar-los i atendre'ls convenientment en les seues malalties, tot seguint principis propis del galenisme, base doctrinal sobre la qual també se sustentà la medicina humana. Així doncs, s'hi han contrastat les bases teòriques de l'art de la menescalia, presents als manuscrits conservats, amb el seu exercici quotidià, el qual es duia a terme als obradors dels carrers de la València gòtica. En definitiva, aquesta recerca ens acosta al món medieval des d'un vessant poc conegut, però que sens dubte tingué un gran pes en aquella societat, el qual es mantingué durant segles.
Matèries
Història de la veterinària
Veterinària - Menescalia
Notes
Fitxa de l'editor: http:/​/​editorialafers.com/​afers/​product_info.php?pr ...
Recensions:
* Lluís Bonada, a El Temps, 1292 (17-03-2009), 80-81.
* Núria Sales, a Afers, 24 (2009), 351-353, en lliure accés a http:/​/​editorialafers.blogspot.com/​2009/​07/​la-impor ...
* Fernando Serrano Larráyoz, a Anuario de Estudios Medievales, 41/2 (2011), 951-953, en accés lliure a http:/​/​www.sciencia.cat/​biblioteca/​documents/​Serran ...
* Massimo Danzi, «Un originale inchiesta sulla figura del maniscalco e la pratiche di mascalcia e ipiatria nella Valenzia del Trecento», a Bibliothèque d'Humanisme et Renaissance. Travaux et documents, 80 (2018), 712-714, en accès lliure a https:/​/​editorialafers.blogspot.com/​2019/​03/​un-orig ...
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).