MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

bib25592 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2023-09-03
Bases de dades: Sciència.cat

Jáuregui, Clara, «Físic e cirurgià juheu»: la medicina hebrea a la Barcelona del segle XIV, Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona: Dept. de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica, 2017, 232 pp.

Resum
La present investigació se centra en els practicants de medicina jueus de la Barcelona del segle XIV. Aquests, físics i cirurgians en la seva majoria, van haver de fer front a un context social que anà canviant al llarg del segle, cada vegada més medicalitzat i amb una nova legislació. Degut a que estudis anteriors havien idealitzat la figura del metge jueu, s'ha fet una molt necessària revisió de la bibliografia i un nou anàlisi de la documentació ja coneguda (a més d'afegir-ne de desconeguda). De la mateixa manera, s'ha volgut comprovar i ampliar la informació que tenim sobre el Call jueu de Barcelona, per tal de comptar amb un context ben definit on emmarcar els nostres objectes d'estudi. Una de les principals tasques ha estat la de recopilar un llistat dels principals practicants d'aquest període, constatant que el seu nombre era relativament inferior al que s'havia dit fins ara. Gràcies a la dita recopilació, s'han pogut analitzar les diferències entre les diferents professions mèdiques, els canvis dins d'aquestes al llarg del segle, i les diferències entre classes socials i gènere. També s'ha analitzat tot allò que conformava a un metge jueu, des de la seva formació, fins la influència de la religió, passant pels diferents esdeveniments històrics que l'afectaren, com per exemple la Pesta Negra. D'aquesta manera, s'ha buscat entendre aquests metges com personatges funcionant dins d'una societat complexa i no al marge d'aquesta. La creació de noves lleis que regulaven l'exercici de la medicina va ser el punt d'inflexió d'aquests practicants. Degut a la nova legislació, i per tal de legitimitzar la seva pràctica, van haver de passar examinacions per aconseguir permís per exercir. Aquestes llicències mèdiques, que podien ser reials, episcopals o municipals, ens donen una informació molt valuosa sobre aquests practicants. Dins del Call trobem també altres formes assistencials, relacionades indirectament amb la medicina, com són l'Almoina i l'hospital jueus. Tot i les poques evidències documentals, s'ha pogut constatar la seva existència i l'àmplia xarxa de propietats amb la que es finançaven. Finalment, s'ha volgut aportar les transcripcions de documentació llatina que fins ara romania inèdita, i que ajuden a recuperar part del llegat dels jueus medievals catalans
Matèries
Història de la medicina
Jueus
Notes
Dir.: Tessa Calders i Artís (UB), Ana María Bejarano (UB).
URL
http:/​/​diposit.ub.edu/​dspace/​handle/​2445/​118809
http:/​/​hdl.handle.net/​10803/​458369
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).