MedCat

Darrera modificació: 2018-03-19
Bases de dades: Cançoners, BBAHLM, Oc, Trobadors

Martí, Sadurní, "Joan de Castellnou revisité: notes biographiques", Revue des Langues Romanes, CXXI/2 (2017), 624-659.

Resum

Identification of Joan de Castellnou with a member of the Royal Chapelle of Pere III of Aragon (king 1336-1387) and his wife Lionor de Sicília (queen 1349-1375). Biographical and literary consequencies of this identification in the 14th-century occitanocatalan tradition.

Matèries

Cançoner català Sg
Documentació
Cançoner occità t (Registre Cornet)
Música

Notes

Contràriament al que ha estat assumit des dels estudis de Jeanroy i Martí de Riquer sobre la poesia occitana i catalana de la primera meitat del segle XIV, l'any 1300 no suposa una inflexió radical en la quantitat i la qualitat de la producció poètica de l'àmbit trobadoresc ni representa cap tall insalvable entre els centres de difusió d'aquesta producció a banda i banda del Pirineu. El marc cronològic establert per Pillet i Carstens per a la tradició trobadoresca, que la circumscriu exclusivament als segles XII i XIII, és un recurs metodològic que ha esdevingut erròniament categoria epocal. Ho demostra l'estudi dels cançoners que contenen la producció occitana i catalana d'aquest primer segle XIV, sobretot el conegut com a Sg (BdC 146), però també el Registre Cornet i altres peces de menys envergadura. La presència conjunta i estructurada de poetes dels segles XII, XIII i XIV al cançoner Sg atorga paper de model a poetes de principis del Tres-cents vinculats tant al Consistori de Tolosa com a la casa reial catalana, com ara Raimon de Cornet, Joan de Castellnou i Peire de Ladils. La revisitació de la vida i l'obra d'aquests personatges s'imposa. Aquest article proposa, a partir de tota la documentació a l'abast publicada fins ara, la identificació del segon amb un chantre natiu de Carpentràs —clergue, doncs, i no cavaller com s'havia proposat: a Sg no se li dóna el tractament de mossèn—, documentat a la capella reial de Pere III entre 1341 i 1350 i a la d'Elionor de Sicília entre 1350 i 1354. La producció lírica i els tractats poètics de Joan de Castellnou, de datació no sempre transparent, se situen, entre 1336 i 1342, parcialment a l'ombra de Pere d'Empúries i Ribagorça, l'oncle poeta del Cerimoniós que es va distingir durant la coronació d'Alfons el Benigne el 1327 segons explica la Crònica de Muntaner.