MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

bib23799 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2021-03-02
Bases de dades: Sciència.cat, Arnau

Giralt, Sebastià, "La fi d'una llegenda: Arnau de Vilanova davant la màgia i l'astrologia", Mot so razo, 16 (2017), 39-54.

Resum
Aquest article pretén revisar el pensament i la pràctica d'Arnau de Vilanova al voltant de la màgia i l'astrologia, dos aspectes que van tenir un gran pes en la formació de la visió llegendària d'Arnau que ha perviscut fins a avui. En realitat, segons es desprèn de l'estudi de la seva obra autèntica, l'actitud d'Arnau davant les arts ocultes era en la línia de la de les elits intel·lectuals del seu entorn: rebutjava la nigromància o màgia demoníaca alhora que acceptava l'existència de les propietats ocultes provinents dels astres, sobre les quals es fonamentava la màgia natural. En la seva obra i pràctica mèdiques va justificar i emprar remeis basats en aquestes propietats i va aplicar tècniques basades en l'astrologia. Tanmateix, l'anàlisi del contingut i de la tradició textual dels tractats d'astrologia mèdica atribuïts a ell demostra que són apòcrifs.
Matèries
Màgia - Nigromància
Màgia - Màgia natural
Astronomia i astrologia
Vilanova, Arnau de
Pseudo-Arnau de Vilanova
Medicina
Filosofia - Filosofia natural
URL
https:/​/​revistes.udg.edu/​mot-so-razo/​article/​view/​22220
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).