MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

bib23441 (23 / November / 2024)

Darrera modificació: 2023-10-09
Bases de dades: Sciència.cat

Ferragud, Carmel - López Terrada, María Luz, "El culte al document: l'historiador valencià Josep Rodrigo Pertegàs (1854-1930)", Afers, 86 (2017), 119-145.

Resum
Josep Rodrigo Pertegàs és un dels historiadors i erudits que forma part de la tradició positivista de final del segle XIX i inici del segle XX, que al País Valencià tingué el seu iniciador més conspicu i influent en el canonge Roc Chabàs. El present estudi situa la seua figura dins el context sociopolític i cultural en el qual va viure. Es rescaten diversos aspectes de la seua biografia que fins ara restaven desconeguts, i es posa en valor la seua aportació historiogràfica, particularment la relacionada amb la història de la medicina. Finalment, reconstruïm el seu fons personal, bibliogràfic i documental, després d'haver-lo localitzat disgregat entre diversos arxius i biblioteques de Barcelona i València, on van anar a parar arran de la seua mort, i que només era parcialment conegut.
Matèries
Historiografia
Història de la medicina
Biografia
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).