MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

bib21033 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2015-11-26
Bases de dades: Sciència.cat

Muntané i Santiveri, Josep Xavier, El llibre Qüestions de vida de Moixé Natan, jueu de Tàrrega: estudi preliminar, edició crítica i traducció catalana d'una col·lecció medieval de proverbis hebreus, Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona: Departament de Filologia Semítica, 2009.

Resum
Aquesta tesi proposa l'edició crítica d'una col·lecció medieval de proverbis, escrita en hebreu per Moixé Natan, jueu de Tàrrega (ca. 1290-1360), titulada Totseot khaiim i que traduïm per Qüestions de vida. Qüestions de vida comença amb un exordi poètic construït com un mosaic de cites bíbliques, reelaborades i combinades en parelles monorimes. A través d'aquesta prosa rimada, Moixé Natan exposa al seu lector els motius que l'animaren a escriure aquesta obra. A continuació ve un total de 322 proverbis aplegats temàticament en 58 capítols. La majoria de proverbis són apariats, de rima consonant externa, encara que en un terç d'ells també hi ha rima interna. Tots i cadascun d'ells s'adapten fidelment als diversos metres que la poesia hebrea medieval havia adoptat com a part del seu llenguatge. L'edició crítica es fonamenta en la col·lació dels testimonis que han preservat l'obra i que classifiquem de la manera següent: tres còpies manuscrites: dues prèvies i una posterior a les primeres edicions impreses del text; tres edicions impreses: dues realitzades per Menakhem de Lonzano els anys 1573, a Constantinoble, i 1618, a Venècia, i la tercera, d'inicis de segle XIX, que és una reimpressió feta a Husiatyn, ciutat de Galítsia, de l'edició de 1618; i, finalment, un tercer grup format per les cinc còpies manuscrites de les primeres edicions impreses: concretament, quatre còpies, d'origen iemení, de l'edició de 1573 (que van de 1646 a 1695) i una, del segle XIX, de l'edició de 1618. En total, doncs, onze testimonis, amb uns trets codicològics, paleogràfics i de transmissió textual específics. D'aquest conjunt de testimonis n'hem escollit dos per fixar el text de referència de la nostra edició crítica: per a l'exordi poètic hem utilitzat l'edició de Menakhem de Lonzano de l'any 1573, feta a Constantinoble, perquè és el primer que transmet aquesta part de Qüestions de vida; i per als proverbis hem seguit el manuscrit miscel·lani que es custodia a la Biblioteca Nacional de París, perquè és el més antic de tots i també un dels més ben conservats. A l'aparat crític hi figuren totes les variants, tant les de caire consonàntic i vocàlic, com les de natura manuscrita o tipogràfica. A l'aparat crític s'hi indiquen també els paral·lels que es pot establir entre el text de Qüestions de vida i altres textos bíblics, rabínics i de col·leccions medievals de proverbis, tant hebrees com catalanes. Aquesta informació es complementa amb la indicació del tipus de metre i de rima emprats en cada poema. La tesi complementa l'edició crítica del text amb la traducció catalana d'aquesta obra medieval, la primera que es fa del conjunt sencer dels proverbis a una llengua diferent de l'original. L'edició crítica va precedida per una introducció en la qual s'aprofundeix la figura de l'autor i el seu context històric (capítol 1); es descriu l'obra i el seu context literari (capítol 2); s'estudia de manera detallada els testimonis que han transmès el text i se'n proposa l'arbre de filiacions (capítol 3) i, finalment, s'analitza Qüestions de vida des d'un punt de vista literari. Dins d'aquests capítols introductoris hi ha també dos apèndixs: una visió sinòptica dels proverbis i dels capítols en funció de les tradicions textuals i un elenc dels metres utilitzats. Al final de la tesi, precedint la bibliografia, n'hi ha dos més: l'edició crítica i la traducció catalana dels poemes d'elogi que van ser adreçats a Moixé Natan amb motiu de Qüestions de vida i un elenc de paral·lels literaris.
Matèries
Hebraisme
Paremiologia
Hebreu
Edició
Notes
Dir.: Ana María Bejarano i José Ramón Magdalena Nom de Déu (UB).
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10803/​1746
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).