MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

bib14063 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2020-05-19
Bases de dades: Sciència.cat, Translat

Ferrer Santanach, Montserrat, La traducció catalana medieval de les Dècades de Titus Livi: edició del llibre I, Tesi doctoral de la Universitat Autònoma de Barcelona: Departament de Filologia Catalana, 2010.

Resum
Aquesta tesi estudia la traducció catalana de les Dècades de Titus Livi conservada al manuscrit Harley 4893 de la British Library, que data de finals del segle XIV o primers anys del XV. La traducció catalana, feta a partir de la versió francesa realitzada pel benedictí Pierre Bersuire per encàrrec del rei Joan II de França entre 1354 i 1358, s'ha transmès anònima, sense data i incompleta. L'estudi de la traducció comprèn dues parts: l'estudi històric i l'estudi textual. El primer ressegueix la presència de Livi a la Corona d'Aragó, en quin ambient circulava i de quina manera es llegia, i situa la traducció catalana en un entorn i en un moment determinats: la cort de l'infant Joan d'Aragó poc després de 1383. El segon se centra en l'estudi textual, des de la transmissió manuscrita de la versió francesa de Bersuire (i.e. la font de la traducció) fins a l'únic testimoni conservat del Livi català (descripció del manuscrit i anàlisi detallat de les nombroses correccions). La filiació de la traducció catalana amb els testimonis conservats de la versió francesa de Bersuire mostra la gran proximitat entre el text català i un manuscrit francès que havia pertangut al duc Joan de Berry (Ginebra, Bibliothèque Publique, Fr. 77), a qui l'infant Joan d'Aragó havia demanat el text francès el 1383. Els resultats de l'anàlisi textual junt amb la documentació conservada i l'estudi del context històric conclouen, doncs, que la traducció catalana de les Dècades es va fer poc després d'aquesta data a l'entorn de Joan d'Aragó i que l'exemplar francès que es va traduir procedia de la cort del duc de Berry. Tot i que només s'han conservat set llibres de la primera dècada (Bersuire va traduir les dècades primera, tercera i quarta, totes les que es coneixien al segle XIV), la traducció catalana de les Dècades era més completa: va existir una traducció catalana de la tercera dècada, la mateixa que la conservada o una altra. Segueix l'estudi l'edició crítica del llibre I de la traducció catalana de les Dècades, acarada amb el text francès del manuscrit de Ginebra. El llibre I és peculiar: el text conté una immensa quantitat d'errors que provenen de la font francesa i que dificulten la lectura, cosa que no passa amb els altres sis llibres conservats. Aquests errors plantegen uns problemes específics a l'hora de fixar el text i d'establir els criteris d'edició. En apèndix, s'editen fragments dels altres llibres (II-VII) i el glossari sencer, així com el fragment d'una crònica universal catalana de 1425 inèdita (Barcelona, Biblioteca Universitària, ms. 80) que té com a font un passatge de la traducció catalana de les Dècades.
Matèries
Història
Traduccions
Català
Notes
Dir.: Josep Pujol (UAB).
Vegeu https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=886080
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10803/​4853
Conté edicions de
1.Titus Livi, Història de Roma, Traductor: Anònim
Observacions: Edició del llibre I.
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).