MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

bib13468 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2022-09-12
Bases de dades: Sciència.cat

Cases i Loscos, Lluïsa, Inventari de l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, Barcelona, Fundació Noguera (Inventaris d'Arxius Notarials de Catalunya, 24, 27, 29, 30, 31, 32, 33, 34, 37), 2001 - 2019, 9 vols.

Resum
Revisió completa de l'Índice Cronólogico Alfabético de Josep Maria Madurell i Marimon, inventari que fins al dia d'avui s'utilitzava per l'accés a la documentació conservada a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona.

El primer volum conté una valuosa introducció a càrrec de Laureà Pagarolas, director tècnic de l'arxiu, on és explicada la història d'anteriors inventaris, la transcendència de la documentació medieval descrita, redactada per 274 notaris, i la metodologia emprada. El segon volum descriu quasi 8.000 volums escrits per 291 notaris renaixentistes. Els volums tercer i quart, corresponents al segle XVII, inclouen 350 notaris i 9.155 registres notarials. El quart volum presentació, en la qual es remarquen els trets característics de la documentació notarial posterior a la Nova Planta, tant a nivell de redacció del document com de característiques formals, amb els canvis fonamentals que suposaren la introducció del paper segellat el 1715 i les disposicions borbòniques de 1736 i 1755. Els volums cinquè i sisè, corresponents al segle XVIII, inclouen 270 notaris i 5.975 registres. El volum setè abraça el període comprès entre 1801 i 1862, data que coincideix amb la promulgació de la Llei orgànica del notariat. A partir d'aquest setè volum, s'inclouen els protocols de Badalona. En aquesta etapa els índexs alfabètics d'atorgants, ja sistemàtics i regulars, es complementen, com a norma general i a partir de 1849, pels índexs cronològics, que contenen el número d'instrument, la data (mes i dia), el nom de l'atorgant o atorgants, la seva naturalesa, el seu veïnatge i el tipus d'instrument. El castellà va prenent força en el decurs del s. XIX, enfront d'un català que recula, sobretot per les noves disposicions legals que intentaven foragitar l'ús oral i escrit de les llengües no oficials de totes les manifestacions de la vida social. Augmenta la forta presència dels testaments tancats, que s'havia generalitzat en el decurs del segle XVIII. L'ocupació francesa de 1808-1814, i els seus efectes, com l'increment de la pressió fiscal i d'un seguit de detencions de notaris i de canvis normatius sobre la pràctica notarial, obliga molts notaris a abandonar la ciutat. Durant aquells anys es produïren canvis en la pràctica notarial com ara el fet que cada instrument s'inicia en un plec independent, o les noves validacions afegides al paper segellat o les notes marginals, escrites en francès.

Els notaris es presenten per ordre cronològic dins del segle, mentre que la seva producció interna segueix l'ordre lògic de gènesi. Després dels elements descriptius habituals (títol del registre, dates extremes, format i foliació, i enquadernació i conservació), la signatura topogràfica la composen dos números, un referit al notari i l'altre al registre en concret. Tanquen cada volum un primer índex cronològic de notaris, i un segon alfabètic de notaris, necessari per a la seva localització a l'inventari.

Conté:
* 1 (2001): Segles XIII-XV, 448 pp.
* 2 (2003): Segle XVI, 644 pp.
* 3 (2004): Segle XVII (1601-1650), 431 pp.
* 4 (2006): Segle XVII (1651-1700), 455 pp.
* 5 (2009): Segle XVIII (1701-1750), 343 pp.
* 6 (2009): Segle XVIII (1751-1800), 450 pp.
* 7 (2012): Segle XIX (1801-1862), 460 pp.
* 8 (2013): Segle XIX (1863-1900), 491 pp.
* 9 (2019): Segle XX (1901-1940), 622 pp.
Matèries
Catàlegs i inventaris
Arxius
Documentació
Notariat
URL
https:/​/​www.fundacionoguera.com/​publicacio/​inventar ... (II)
https:/​/​www.fundacionoguera.com/​publicacio/​inventar ... (III)
https:/​/​www.fundacionoguera.com/​publicacio/​inventar ... (IV)
https:/​/​www.fundacionoguera.com/​publicacio/​inventar ... (V)
https:/​/​www.fundacionoguera.com/​publicacio/​inventar ... (VI)
https:/​/​www.fundacionoguera.com/​publicacio/​inventar ... (VII)
https:/​/​www.fundacionoguera.com/​publicacio/​inventar ... (VIII)
https:/​/​www.fundacionoguera.com/​publicacio/​inventar ... (IX)
http:/​/​arxiu.notarisdecatalunya.org/​Documentos/​Inve ... (I)
http:/​/​arxiu.notarisdecatalunya.org/​Documentos/​Inve ... (II)
http:/​/​arxiu.notarisdecatalunya.org/​Documentos/​Inve ... (III)
http:/​/​arxiu.notarisdecatalunya.org/​Documentos/​Inve ... (IV)
http:/​/​arxiu.notarisdecatalunya.org/​Documentos/​Inve ... (V)
http:/​/​arxiu.notarisdecatalunya.org/​Documentos/​Inve ... (VI)
http:/​/​arxiu.notarisdecatalunya.org/​Documentos/​Inve ... (VII)
http:/​/​arxiu.notarisdecatalunya.org/​Documentos/​Inve ... (VIII)
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).