MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

bib12996 (17 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2011-10-23
Bases de dades: Altres

Aymerich Bassols, Montse, L'art de la indumentària a la Catalunya del segle XIV, Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona: Departament d'Història de l'Art, 2011.

Resum
A les primeres dècades de la catorzena centúria la vestimenta catalana (i en general, la d'Occident) és sacsejada per novedoses formes que canvien la silueta dels seus portadors, tant masculins com femenins. Al mateix temps, aquestes vestidures s'adornaren amb un creixent i refinat luxe que traspassà els reduïts límits dels cercles cortesans i aristocràtics per abastar grups socials com la burgesia enriquits pel comerç o els negocis i que es podien permetre destinar un elevat dispendi per al seu guardaroba. El centre cronològic de més interès pel que fa a l'evolució vestimentària de Catalunya arrenca als anys 40 i acaba a finals dels 80, amb una dècada entremig, 1340-1350, que es revela fonamental per a la generalització d'importants canvis en la indumentària. Tot i així, els límits cronològics han estat a vegades ampliats als segles XIII o XV quan així ho ha requerit l'estudi dels antecedents o de l'evolució tipològica d'una determinada peça de vestir. El treball s'ha basat en l'estudi dels principals vestits externs, de les vestidures anomenades a l'època sobiranes. La més difosa és la cota, de la qual les imatges artístiques ens han permès identificar diverses variants tipològiques que hem denominat cota A, cota B, cota C, cota talar i cota ardia. Al costat de les cotes s'han considerat altres vestits externs com l'aljuba, el pellot, el curtapeu i el gipó. Tanmateix, l'estudi abasta també els vestits interiors que acompanyaven els exteriors, com la gonella, la gonella encordada i la samarra, així com el mantell i la gramalla, que eren considerats peces d'abrigall. L'establiment de tipologies de diferents peces de vestir i la seva evolució cap a noves formes s'ha basat en l'anàlisi de fonts documentals, literàries, iconogràfiques i arqueològiques. Un apartat preferent d'aquest treball és el constituït per l'anàlisi de les lleis sumptuàries. En el decurs del segle XIV les autoritats dictaren a diverses ciutats i poblacions del territori europeu diverses ordinacions destinades a limitar el creixent luxe vestimentari i les supèrflues despeses que aquest comportava. Les lleis sumptuàries catalanes que han estat examinades en aquest estudi són les de Barcelona, Cervera, Mallorca i Berga. En definitiva, la indumentària esdevení un autèntic codi que no havia de ser transgredit ja que establia i feia reconeixibles jerarquies i funcions. Tanmateix, a mesura que va evolucionant el segle XIV, el llenguatge de la vestimenta coneix insistents intervencions del poder, tant del civil com del religiós, per a regular-lo i, en definitiva, “domesticar-lo”.
Matèries
Història de l'art
Indumentària
Societat
Notes
Dir.: Mª Rosa Terés Tomàs (UB)
Vegeu: https:/​/​www.educacion.es/​teseo/​mostrarRef.do?ref=934488
URL
http:/​/​www.tdx.cat/​handle/​10803/​35680
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).