MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

bib12731 (17 / maig / 2024)

Darrera modificació: 2015-01-30
Bases de dades: Sciència.cat

Amenós Martínez, Lluïsa, L'activitat i les produccions dels ferrers en el marc de l'arquitectura religiosa catalana (segles XI-XV), Tesi doctoral de la Universitat de Barcelona: Departament d'Història de l'Art, 2005.

Resum
El present treball se centra en l'activitat dels ferrers en el marc de la construcció arquitectònica i només n'analitza les produccions de serralleria aplicada -bàsicament ferros d'aplicació a portes i reixeria. L'aplicació d'una metodologia basada en la interdisciplinarietat i complementarietat de les fonts ens ha permès aproximar-nos a un tema que a priori podia semblar poc fèrtil. Les fonts escrites ens han proporcionat el fil conductor que articula el discurs científic i dóna sentit a les fonts iconogràfiques i als testimonis materials que, a priori, es presenten dispersos. Les fonts documentals més rendibles quant a dades d'interès són les vinculades a la construcció arquitectònica. Els llibres d'obra o de fàbrica recullen tots els comptes generats per l'activitat constructiva d'un edifici durant un període determinat i, consegüentment, resulten especialment útils per a l'estudi dels oficis de la construcció. Del conjunt d'edificis susceptibles d'estudiar, hem triat la Seu de Barcelona pel fet que conserva una seqüència pràcticament completa de llibres d'obra. Aquesta documentació es complementa amb els riquíssims fons notarials i gremials conservats a l'Arxiu Històric de Protocols Notarials i a l'Arxiu Històric de la Ciutat, respectivament. Així mateix, la Seu barcelonina disposa del millor conjunt de reixes gòtiques que es conserven a Catalunya, totes elles de notable qualitat artística respecte de la producció catalana i peninsular. Tanmateix, en la mesura que ens movem en un tema d'estudi encara per explorar, hem cregut necessari oferir una panoràmica general de les produccions corresponents als segles del romànic, de les quals conservem algunes reixes i ferramentes de portes. Així mateix, calia posar al dia el catàleg publicat a la Catalunya Romànica i intentar establir unes primeres pautes que facilitin el debat posterior. Aquest fet ens ha obligat a ampliar el marc cronològic de l'estudi a tot el període medieval. El punt de partida de la nostra recerca és l'activitat dels ferrers en la construcció arquitectònica, entenent com a tal qualsevol de les activitats productives documentades en els llibres d'obra o de fàbrica, sense discriminació per raons d'artisticitat o estètica: des de feines de suport a la construcció fins a la realització de grans obres de forja monumental. Com a conseqüència de l'estudi de l'activitat productiva, es documenten una gran varietat de tipologies produïdes, algunes de les quals han arribat fins als nostres dies. D'altres només són conegudes a través de les fonts iconogràfiques. Les fonts documentals ofereixen també molts recursos per a l'estudi de l'ofici.
El nostre estudi es divideix en sis parts:
· La primera és una aproximació a qüestions metodològiques i historiogràfiques i en ella se centren les principals línies d'actuació que regiran la recerca, basades en el diàleg entre les diverses fons per a l'estudi de la indústria derivada del ferro aplicada a l'arquitectura.
· La segona contempla l'anàlisi dels factors que intervenen en la cadena productiva; especialment la producció del ferro a la farga i la seva transformació en l'obrador del ferrer. També pretén contextuar la realitat professional de la gent de l'ofici a la ciutat de Barcelona i donar una visió general tant de l'activitat dels ferrers en l'obra arquitectònica com de la varietat de les seves realitzacions.
· La tercera part és dedicada a l'estudi de les produccions de serralleria, dividides en ferramentes d'aplicació i reixeria.
· La quarta part aplega el catàleg d'obra conservada a Catalunya, ordenat per tipologies.
· La cinquena part aplega el material auxiliar elaborat a partir de la recerca documental. Es tracta d'un complet glossari terminològic on es recullen els termes relacionats amb l'ofici i les produccions dels ferrers, ordenats alfabèticament, i un catàleg dels ferrers documentats a Catalunya.
· La sisena part reuneix els apèndixs documental i gràfic i la bibliografia general.
Matèries
Història de l'art
Història de la tècnica
Tècniques - Metall
Tècniques - Construcció
Documentació
Notes
Dir.: Joan Domenge i Mesquida (UB).
URL
http:/​/​hdl.handle.net/​10803/​2009
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).