MedCat

Access to the MedCat database.

Archives consulted | For your information | About the records | How to cite | Legal notice

Id MedCat 

Archival sources | People

bib12084 (22 / November / 2024)

Darrera modificació: 2014-05-03
Bases de dades: Sciència.cat

Bonner, Anthony, The Art and Logic of Ramon Llull: A User's Guide, Leiden - Boston, E. J. Brill (Studien und Texte zur Geistesgeschichte des Mittelalters, 95), 2007, 333 pp.

Resum
Ramon Llull (ca. 1232–1316), mystic, missionary, philosopher, lay theologian, and one of the founding fathers of Catalan literature, was chiefly known in his own time and in subsequent generations as the inventor of a combinatorial, semi-mechanical method of demonstration, which he called his ‘Art' and which he had developed to free interreligious debate from its fruitless textual base. Most of the extensive modern literature has been dedicated to mapping the foundations of Llull's system, with little attempt to see how he used and combined these foundations to produce actual demonstrations. This book, in a series of explications de textes, tries to explain what kind of demonstrative systems he developed during the two main stages of the ‘Art', how they finally evolved into an adaptation of key aspects of medieval Aristotelian logic, and why the ‘Art' was central to all Llull's endeavors.

Ramon Llull és un dels escriptors més polifacètics de la tradició europea: va ser filòsof, teòleg, lògic, novel·lista, poeta, místic, polemista, missioner..., i va donar cohesió a aquesta extraordinària diversitat, desplegada en unes 265 obres, amb un sistema combinatori i semimecànic de demostració que ell va anomenar «Art». Aquest mètode, al qual Llull remetia constantment el lector a fi que conegués els fonaments del seu pensament, fou desenvolupat per alliberar el debat interreligiós de les bases textuals tradicionals, sempre estèrils, i difongué la fama de l'autor per tot Europa fins al temps de Leibniz. L'extensa literatura moderna sobre l'Art s'ha dedicat sobretot a estudiar-ne els components principals, però hi ha pocs intents d'explicar com els utilitzava i combinava Llull per produir demostracions o «raons necessàries». L'Art i la lògica de Ramon Llull tracta de mostrar quins tipus de sistemes demostratius va desenvolupar Llull durant les dues etapes principals de l'Art, com van evolucionar vers una adaptació d'elements clau de la lògica aristotèlica i per què l'Art va ser central en tots els seus projectes intel·lectuals.
Matèries
Llull, Ramon
Lògica
Lul·lisme
Notes
Recensions:
* J. Perarnau, a ATCA, 27 (2008), 577-579.
* R. Cordeschi, a Physis, 45 (2008), 420-424. URL: http:/​/​orbita.bib.ub.es/​llull/​docs/​RecensioneBonner.doc
* J. Gayà, a Studia Lulliana, 48 (2008), 144-146.
* J. R. Welch, a Journal of the History of Philosophy, 47/2 (2009), 313-314. URL: http:/​/​orbita.bib.ub.es/​llull/​docs/​Welch_review.pdf
* F. Domínguez, al Jahrbuch für Religionsphilosophie, 8 (2009), 228-233.
* A. Soler, a Estudis Romànics, 33 (2011), 405-406. URL: http:/​/​orbita.bib.ub.es/​llull/​docs/​31-R-SolerAlbert.pdf

Trad. cat.: L'Art i la lògica de Ramon Llull: manual d'ús, Barcelona, Universitat de Barcelona - Palma, Universitat de les Illes Balears (Col·lecció Blaquerna, 9), 2012, xxvi + 373 pp.
Recensions:
* Fernàndez Clot (2013), "Anthony Bonner, L'Art i la ..."
* R. Friedlein, Zeitschrift für Katalanistik, 26 (2013), 351-356. URL: http:/​/​www.romanistik.uni-freiburg.de/​pusch/​zfk/​26/​ ...
* R. Friedlein, $Llengua & Literatura&, 24 (2014), 231-232.
What are the images?

The small images on the decorative ribbon correspond, from left to right, to the following documents: 1. James II orders the settlement of neighborhood disputes over an estate of the royal doctor Arnau de Vilanova in the city of Valencia. 1298 (ACA); 2. Contract between Guglielmo Neri de Santo Martino, a surgeon from Pisa, and the physician-surgeon from Majorca Pere Saflor, bachelor of medicine, to practise medicine and surgery under the latter’s direction, 1356 (ACM); 3. Valuation of the workshop of Guillem Metge, an apothecary from Barcelona, made by the apothecaries Miquel Tosell, Berenguer Duran and Vicenç Bonanat, for its sale to Llorenç Bassa, a fellow apothecary, 1364 (AHPB); 4. Peter III the Ceremonious regularizes the legal situation of Esteró, a Jewish female doctor from Vilafranca del Penedès, granting her an extraordinary license to practice medicine. 1384 (ACA); 5. Power of attorney of Margarida de Tornerons, a doctor in Prats de Molló and Vic, in order to recover the goods withheld from her by a third party in Vic, 1401 (ABEV); 6. Doctorate and teaching license of Narcís Solà, bachelor of medicine, issued by Bernat de Casaldòvol, doctor of medicine and chancellor of the Faculty of Medicine in Barcelona, 1526 (AHCB); and 7. Partnership between Joan Llunes and Joan Francesc Llunes, father and son, and Lluís Gual, the former’s son-in-law, surgeons of Caldes de Montbui, in order to practise the profession, 1579 (AHCB).